No semblava que l'ICL pogués treure gaire partit d'un partit intersetmanal de nul interès per als aficionats i encara més després del desencant de la derrota a Logronyo de divendres, però, ves per on, en va resultar beneficiat. Les derrotes del Prat i del Breogán fan que els homes d'Aleix Duran, que no van patir gens per superar el primitiu Sammic, tornin a ser segons i s'acostin de nou al líder. Ahir, però, Gintvainis va recaure del turmell lesionat el novembre i s'afegeix a les baixes de Muñoz i Jou. Anar a guanyar a la Corunya dissabte serà una odissea, però, de moment, a gaudir de l'instant.
Qualsevol semblança al Nou Congost amb l'ambient del dia del Breogán, com, d'altra banda, es podia deduir abans del partit, era pura coincidència. Sense crits, sense soroll i amb poca gent va començar el partit. L'ICL va confirmar que Álvaro Muñoz no cometria la mateixa errada que a Logronyo i no jugaria exposant-se a agreujar la seva lesió. Més temps per a altres jugadors que, segons Aleix Duran, havien de fer una passa endavant.
I tampoc no és que la cosa comencés gaire bé. La col·legiada Sara Peláez va indicar una falta a Jordi Trias en el salt inicial. Ganes de fer-se veure, també. I a sobre, el primer tir de Noah Allen no va tocar ni el cèrcol. El nord-americà devia tenir un dia obscur, ja que va cometre dues faltes immediates, va rebre una esbroncada del seu entrenador i se'n va anar a seure amb 3.38 minuts jugats abocant Duran a alinear un cinc baix, amb Gintvainis jugant de dos i Lundberg, de tres.
Hamilton es troba bé
Un dels primers jugadors en fer cas a Aleix Duran i en fer una passa endavant va ser Ashley Hamilton. La titularitat de la qual va gaudir ahir, motivada per les molèsties de Nacho Martín, van semblar motivar el britànic, força apagat des de feia setmanes. Va anotar nou dels primers 18 punts del seu equip, inclosos un 2+1 i un triple. Abans, s'havia vist clarament que el Sammic, conjunt que a simple vista sembla molt inferior al Clavijo i al Palma, amb qui s'està jugant el descens, havia vingut a practicar el joc del pim-pam-pum i a tirar a la primera sense pensar si era el més adequat o no. Així, del 18-5 es va anar augmentant la diferència fins al 24-10, després d'un bàsquet de Lundberg, un altre dels que havia de fer una passa endavant, i semblava haver-la fet. També va anotar nou punts a la primera meitat. Dos tirs lliures de Gintvainis van segellar el 26-12 al final del primer període.
I Costa va agafar el relleu al segon, amb un triple que els col·legiats van valorar com si fos de dos punts. El barceloní va agafar una de les seves habituals ratxes en aquest període, en què va anotar dues vegades més des de la línia de 6,75 metres. Fins i tot Nil Brià, amb molts minuts per les necessitats i el 'càstig' de Duran a Allen, va anotar un cop de tres punts i la màxima diferència va pujar a 24 punts (45-21) amb un bàsquet de Nacho Martín que, tot i amb les conegudes molèsties, s'afegia a la festa.
El minut fatídic
Tot transitava sense maldecaps quan, a poc més d'un minut per al descans, Gintvainis i Dani Garcia van transitar cap a la mateixa zona i el lituà va trepitjar el peu del mataroní i es va torçar el turmell afectat durant la tardor. No va poder seguir i va haver d'anar cap al vestidor. El Sammic va aprofitar el desconcert local per aquest fet per fer dos bàsquet i situar el 50-30 a l'hora d'anar al descans.
L'ICL va sortir a la pista sabent que no podria comptar amb Gintvainis en tota la segona meitat i també que, mantenint un mínim interès, no tindria cap dificultat per vèncer. Els primers minuts van ser una concatenació de bàsquets a una cistella i una altra demostrant que la tensió defensiva ja brillava per la seva absència. La presumpta estrella dels bascos, Víctor Serrano, maquillava xifres i, a l'altra banda, Jordi Trias obsequiava amb accions com una cistella passada. del 50-30 es va passar al 60-40, lògic, i va semblar que el Sammic es desvetllava després d'un triple de Vucetic que va 'aproximar' el seu equip a setze punts (62-46). Lundberg acabava de llançar dos mals triples i els manresans encadenaven una sèrie d'atacs amb poca tensió. Per sort, Martín va reaccionar amb un triple i un tir lliure de Noah Allen va tornar a situar els sempiterns vint punts de diferència (66-46). Lluís Costa, amb un triple i dos tirs lliures, feia créixer la màxima distància del partit fins als 25 punts (71-46), que quedava en un 71-51 al final del tercer quart. Mentrestant, alguns aficionats passaven l'estona davant d'un espectacle tan 'trepidant' animant «Alvarito, Alvarito!», «Jou, Jou!» i «Gintvai-nis!», els damnificats que s'ho miraven des de la banqueta.
El darrer quart, vista la situació, ja va sobrar bastant. El 60-42 del final del període anterior ja deixava clar que els bascos no remuntarien i el Manresa va anar eixamplant la diferència, que va vorejar els trenta punts quan un Noah Allen en situació de maquillar xifres va anotar el 84-56 a 2.14 per al final. En aquest instant, aclucada d'ull per als joves. David Òrrit, primer, i Álex Mazaira, després, van tenir uns instants damunt de la pista que van aprofitar bé. El gallec va anotar un ganxo, davant dels aplaudiments generals, i el bagenc va aprofitar l'última acció per treure una falta a De Ciman que li va donar opció des dels tirs lliures. Victòria clara i a esperar com es desenvolupa el proper capítol de Supervivents a la LEB.
