El Manresa va acabar amb la crisi dels 46 (punts) amb una victòria que sobre el paper, mirant de reüll la classificació, era d'obligat compliment. Però res més lluny de la realitat si només fem cas del resultat final entre dos equips que lluiten per objectius ben diferents. Luque, el porter manresà, va tenir un paper destacat abans que Manel Sala, per partida doble, i Marçal Lladó iniciessin el camí de la victòria per al seu equip. El Cardedeu va fer trontollar el Manresa amb un joc desbocat que duia el conjunt local amb certa facilitat a l'àrea de Luque.
El primer gol de Manel Sala no va canviar els plans dels locals. I el de Marçal Lladó tampoc. No obstant, amb el 0-2 al marcador, el Manresa es va ressituar sobre el camp i va saber contrarestar el joc impulsiu del rival, a la vegada que anava equilibrant les forces. El 0-3 semblava definitiu, però al darrer quart d'hora, després del gol local, l'ombra d'un altre gol del Cardedeu va planar sobre el municipal vallesà; gol que els ficaria de nou al partit.
Quan només feia un parell de minuts que rodava la pilota, Àlex Luque es va convertir en peça clau per entendre el resultat final. Fortuny es plantava tot sol davant el porter manresà i aquest, amb una gran intervenció, evitava l'1 a 0 en enviar la pilota a córner. Després del llançament de cantonada, Beltrán, de cap, feia lluir de nou Luque, que tornava a salvar els mobles. L'empenta vallesana no va tenir aturador els següents minuts. Tan sols Manel Sala, en mig d'aquella bogeria ofensiva del Cardedeu, va treure el nas pels dominis de Matamala. Va ser un xut des de fora de l'àrea (un obús) que va passar a pocs centímetres del pal dret de la porteria local (min 7).
Lògicament, la intensitat local va anar minvant a mida que avançaven els minuts, però el Manresa encara no trobava el seu lloc sobre el terreny de joc. Però al minut 22 va veure la llum. Adri Arenas, des del mig del camp, assistia Manel Sala, que es trobava al carril esquerre. El davanter blanc-i-vermell (encara que en aquesta ocasió el Manresa vestia de blau) es va escapolir fins a l'àrea local i, en veure Matamala a l'alçada del primer pal, va etzibar una boleia meravellosa que es va colar pel segon pal. El Cardedeu, malgrat el gol encaixat, no es va donar per vençut i va mantenir la mateixa energia que havia mostrat fins al moment del gol. Però el Manresa ja començava a despertar. A la mitja hora de joc arribaria el tomb definitiu a la situació. Marçal Lladó, amb un magistral llançament de falta, introduïa la pilota per l'escaire i posava terra pel mig al marcador. Malgrat tot, la resta del primer període es va viure, per part manresana, amb l'ai al cor de no rebre un gol local que fiqués de nou dins el partit l'equip vallesà.
Manel Sala, de nou
A la represa hi va haver igualtat de forces i incertesa en el marcador, fins que Manel Sala es treia un conill del barret en forma de vaselina, des de fora de l'àrea, que acabaria convertint-se en el tranquil·litzador 0 a 3. Poc després (min 62) era Matamala qui evitava una desfeta més gran al seu equip amb una felina intervenció davant un xut a boca de canó de l'omnipresent Manel Sala. El partit va viure constants anades i tornades sense que cap equip agafés les regnes del matx. L' arribada de l'1 a 3 va obrir una escletxa d'esperança per al Cardedeu. Vallés es quedava sol davant Luque, aquest evitava el gol amb una intervenció de molta sang freda, però el refús topava amb el mateix Vallés i la pilota va entrar mansament a la porteria manresana (min 76). Els dar-rers minuts van ser, de nou, d'empenta local, però el Manresa va saber patir i aguantar el tipus fins arribar a la fi del partit mantenint el tresor en forma de tres punts que el manté com a millor equip visitant i, una jornada més, segon classificat.
