02 de abril de 2018
02.04.2018
Esports
ICL Manresa 7068Unión F. Oviedo
 

L'ICL s'endú el premi a l'esforç

Víctor Pérez erra el tir final i els manresans sumen una victòria que gairebé segella el tercer lloc

02.04.2018 | 16:36
L'ICL s'endú el premi a l'esforç
Nacho Martín, defensat per Vrkic i Carlson, va ser el màxim anotador de l´ICL, amb 19 punts

Una setmana després del seu triple guanyador sobre la botzina davant el Palència, Víctor Pérez va tenir a les seves mans repetir la proesa, aquest cop a Manresa. Però el tir final del capità de l'Oviedo no va entrar i la victòria es va quedar al Nou Congost, on l'ICL va patir per superar els asturians. Minvat pels problemes físics de jugadors com Hamilton, Gintvainis i Muñoz, els manresans van apel·lar al caràcter i a la capacitat de sacrifici per guanyar un partit gris i amb molt desencert. Un triomf de mèrit però que continua restant energia.

L'ICL començava el partit buscant els seus millors homes. Jordi Trias i Nacho Martín començaven a marcar la pauta davant Carlson i Barro, superats: el nord-americà falla els tres triples que intentava, i Barro errava una safata abans d'anotar la seva primera cistella. Tot i aquest desencert, l'Oviedo s'avançava 4-8. Un desavantatge que eixugaven Nacho Martín i Trias, amb un triple i una jugada de cantó a cantó (9-8).

I un cop recuperat el domini en el marcador, els manresans s'enlairaven. L'Oviedo continuava erràtic, amb Novak dubitatiu en la direcció per la bona defensa de Dani García. El base visitant no s'atrevia a llançar quan era sol sota cistella i, poc després, trigava més de 8 segons en creuar la pista i acumulava una pèrdua més (17-10). Uns minuts de desconcert asturià que l'ICL aprofitava per ampliar la diferència fins als 10 punts al final del quart (22-12).

Però la bona inèrcia no és mantenir. A l'inici del segon quart, l'ICL s'estancava una mica. Una cistella en quatre minuts, i dos triples de Karahodzic, feien que l'Oviedo signés un parcial de 0-8 per acostar-se en el marcador (24-20). Una bona ratxa visitant que trencaven Noah Allen, amb un 2+1, i Lundberg, amb una esmaixada al contraatac després de recuperar la pilota (29-20). Una acció espectacular que el públic va celebrar amb intensitat mentre el danès lluïa bíceps.


Del múscul a la tècnica


Un minut després del seu vol, Lundberg tornava a fer bola amb els bíceps per celebrar un 2+1 que permetia als manresans respondre a un triple d'un Geks que despertava (32-23). El letó escalfava el canell en el tram final del segon quart per evitar l'escapada de l'ICL, que veia com els visitants se situaven a tres punts després d'una tècnica a Aleix Duran.

El tècnic de l'ICL protestava amb molta vehemència fins a guanyar-se el càstig dels àrbitres. Una acció que encenia el públic, segurament el que buscava Duran amb aquesta acció. Però el criteri arbitral es mantenia: no xiulaven cap contacte de l'Oviedo i Duran marxava enfadadíssim cap al vestidor, amb només tres punts de marge i segurament la sensació de no haver rematat el rival.

L'Oviedo empatava el partit en els primers instants de la segona part, amb un triple d'un Carlson que es redimia de les seves errades del principi del partit (38-38). I un altre triple, aquest del capità Víctor Pérez, posava davant els visitants (42-43). Eren uns minuts de desconcert manresà, sense idees en atac i sense control del rebot. Resultat: màxim avantatge visitant, 42-48, després d'un triple a tauler de Karahodzic.


Hamilton contra el món


La reacció de l'ICL començava amb una millora en defensa. L'equip apujava el llistó de la intensitat i Hamilton emergia en atac per empatar el partit. El britànic, desencertat fins aleshores, anotava un triple i dos tirs lliures després d'un rebot en atac per empatar el partit (50-50). I poc després imitava Lundberg, ensenyant múscul, per celebrar un 2+1 al darrer segon de possessió. Una acció molt protestada pel tècnic visitant, Carles Marco, que es guanyava una tècnica.

Però el recital d'Ashley Hamilton encara no havia acabat. Dos tirs lliures i un altre 2+1 feien que el britànic anotés 11 punts seguits i l'ICL comencés a respirar tranquil (56-51). I, per acabar d'arrodonir el seu tram final de quart màgic, Hamilton clavava un tap en l'últim triple de l'Oviedo per tancar el tercer quart.

El darrer període, però, tornava a començar amb Geks afinat i amb Hamilton omnipresent per sumar rebots en atac davant el desencert manresà. Per sort per a l'ICL, l'Oviedo tampoc no acabava d'estar encertat: Carlson sumava més errades que encerts, tot i que un triple seu servia per empatar de nou, aquest cop a 57.

Emergeixen els pivots


De cop s'entrava en una fase d'intercanvi de tirs fallats que trencava Trias amb un dels seus típics llançaments que sempre entren en l'últim quart (61-59). I també feia acte de presència Nacho Martín, que es feia gran a prop de cistella i anotava el 63-60. Dues accions a les quals responia Barro després de capturar un rebot en atac (63-62). El partit es convertia en un cara o creu. I l'ICL en va sortir vencedor, amb intriga.

Un exmanresà, Romaric Belemene, va intentar ser protagonista per a l'Oviedo: va signar una bona defensa sobre Martín i va anotar un bon ganxo. Però l'ala-pivot de l'ICL va replicar amb un triple que va celebrar enfundant un revòlver imaginari (69-64). L'avantatge era ampli però encara s'havia de patir una mica més per segellar el triomf, perquè Trias es menjava una pilota després d'un rebot en atac, sense temps per llançar. En canvi, sí que en tenia Víctor Pérez, per llançar i errar un tir guanyador. Hauria estat massa càstig per a un ICL agafat amb pinces.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema