Montse Montañés, una tarragonina de 17 anys que competeix amb l’Avinent CA Manresa, és una de les joves promeses de l’atletisme català en l’especialitat de llançaments. En els darrers mesos s’ha proclamat campiona catalana sub-18 d’hivern en martell, disc i pes, mentre que en l’estatal de la categoria va ser tercera, quarta i setena, respectivament.

P Quan et vas iniciar en el món de l’atletisme?

R Quan tenia sis anys corria crossos i en guanyava la majoria, ja que era gran físicament. Gràcies a aquestes actuacions em van proposar anar al CA Tarragona, i ho vaig acceptar. Allà vaig començar fent salt d’alçada, que m’agradava molt, al contrari dels llançaments. Però un dia vaig haver de competir en pes. M’hi vaig enganxar i ho vaig alternar durant dos anys amb l’alçada, abans de deixar aquesta última modalitat.

P Fa dos estius et vas incorporar al CA Manresa. Com es va gestar el teu fitxatge?

R Jo estava molt a gust al Tarragona, però em vaig adonar que el club valorava més altres disciplines. En un campionat de Catalunya, l’any 2016, el tècnic d’Anna Cabrera, una amiga que està al club, em va dir que buscaven llançadores i em va proposar anar a Manresa. Tant l’Anna com la meva germana Maria, que s’hi va incorporar dos anys abans, em van donar bones referències. Finalment, la presidenta Mercè Rosich em va trucar personalment per convence’m. No m’ho creia, estava vivint un somni.

P En els últims mesos has estat campiona catalana sub-18 d’hivern en disc, martell i pes. Com vas viure les tres competicions?

R En la primera, la de martell, estava aterroritzada. La meva màxima rival, Maria Navarro, i jo ens anàvem superant les marques. Abans del darrer llançament vaig estar a punt de plorar i molta gent em va animar. Un cop fet, van tardar a dir-me la marca, i quan vaig saber que havia guanyat em vaig posar a cridar d’alegria. En disc em va anar bé i vaig guanyar amb una bona marca, tot i el desgast. D’altra banda, en l’absolut havia pogut descansar i, tot i que ho vaig passar malament, vaig millorar en dos metres la marca i em vaig endur el bronze. Finalment, en pes, tal com havia entrenat, va anar com esperava.

P Tot seguit, en els estatals sub-18 vas ser tercera en martell, quarta en disc i setena en pes.

R En martell estava nerviosa i adormida,però vaig llançar-me aigua per sobre per despertar-me, i vaig remuntar i fer podi. En disc vaig fer una bona preparació i anava tercera cap al final, però en l’últim llançament vaig tenir vent en contra i això em va perjudicar. I en pes van tornar els nervis, vaig fer el que vaig poder i al final vaig ser setena.

P Quina és la teva rutina d’entrenament?

R Els dilluns i els dimecres faig una hora de gimnàs, mentre que els dimarts, dijous i divendres treballo tècnica a Valls amb el tècnic Joan Domingo. Finalment, dissabte al matí vaig a Torredembar-ra per practicar amb José Luis Velasco, tècnic de Berta Castells, la meva referent. P Quina de les tres disciplines de llançament prefereixes?

R El martell. És difícil d’aprendre i és la disciplina on veig més el meu progrés.

P Com et definiries?

R Sóc molt competitiva i gens conformista, però tinc molts nervis quan no conec les rivals. P Quins són els teus objectius més propers?

R En els propers catalans sub-18, el repte és millorar l’actuació dels d’hivern, mentre que en els estatals vull fer podi en martell i disc. Finalment, en la competició per equips de Divisió d’Honor, el nostre objectiu és tornar a la final A.