L'eliminació europea de dimarts, i la manera com va arribar, va ser tan dura que pot tapar-ho tot. Molts aficionats blaugrana van entrar en estat de depressió i fins i tot força d'ells van arribar a dir que, ni que es guanyés la lliga i la Copa, la temporada seria un fracàs. Sobretot si el Madrid tornava a vèncer a Europa. Certament, el cop va ser dur, però de vegades cal ser just a l'hora de fer les valoracions. El Barça va errar, i molt, a Roma, no és l'equip brillant de lustres enrere, però ahir va recuperar, amb penes i treballs a la primera part, la fiabilitat que ha mostrat durant tota la lliga.
En territori favorable, el de la competició de la regularitat, va vèncer un València que venia en forma i que les va fer passar magres als locals durant els primers 45 minuts, segurament quan costava més recuperar bones sensacions i treure's del damunt el pessimisme. Cal valorar, però, la millora a una segona meitat en què l'equip va ser superior i mereixia haver guanyat per una diferència més alta i no haver patit fins al xiulet final per culpa d'un penal infantil. De tota manera, el triomf, meritori, deixa l'equip de Valverde a només set punts d'una lliga que, malgrat tot el que es pugui dir, s'ha conduït amb mà de ferro i que bé s'haurà de celebrar.
El tècnic extremeny va apostar per l'equip tipus, amb Coutinho a la dreta i Paulinho en el lloc de Rakitic. I al Barça li va costar d'entrar al partit. El València duia el ritme i Guedes va posar a prova aviat Ter Stegen, malgrat que Suárez també va xutar a l'aire una centrada d'Iniesta i Jordi Alba va prendre una mala decisió en rematar i no cedir a l'uruguaià en un contraatac ràpid.
Gol local i atacs visitants
Al quart d'hora va arribar el primer gol. Sergi Roberto entra per la dreta, cedeix a Coutinho i el brasiler, que ahir va realitzar la seva actuació més completa des que va arribar, va filtrar una assistència perfecta que Suárez no va desaprofitar. El Barça, però, era lluny de controlar el partit i el València va poder empatar tot seguit amb dues arribades de Guedes, amb xuts rebotats que no van entrar de poc i, sobretot, amb una errada de Ter Stegen que ell mateix va esmenar amb una espectacular intervenció a xut a boca de canó d'un erràtic Rodrigo. La pilota va acabar a la creueta i a fora.
El problema principal, en aquesta fase del joc, era un centre del camp en què els interiors jugaven massa oberts i Paulinho no igualava les prestacions de Rakitic a l'hora de tapar espais. Malgrat un parell de cops de cap de Messi, el duel era una perillosa anava i tornada i l'empat no va arribar perquè Umtiti va blocar un xut de Rodrigo, perquè Santi Mina va rematar fora de cap i perquè un altre cop Rodrigo va enviar l'esfèrica a fora amb tot a favor.
En aquesta fase de l'enfrontament, el millor estava sent, sens dubte, el resultat, però el Barça va canviar després del descans. Valverde va donar més protagonisme a Iniesta i Coutinho, que es van associar més amb els companys pels passadissos interiors, i això va tallar de soca-real les transicions valencianistes.
Malgrat aquest canvi, però, al minut 4, i després d'una llarga circulació local, una errada d'Umtiti va poder costar cara. El central rellisca i perd una pilota perillosíssima. Santi Mina la cedeix a Rodrigo, aquest supera Ter Stegen però Piqué rebutja una pilota que semblava que anava irremeiablement camí de la porteria.
Va ser un miratge. El València no va existir en els següents vint minuts i, a més, el mateix Umtiti es va refer tot seguit anotant el segon gol. Coutinho va servir un córner i el francès es va avançar a Gabriel i va superar Neto d'un bon cop de cap. Aquest cop no hi va haver gest a la graderia. Encara estava espantat de l'errada anterior.
Van ser els millors minuts del Barça. Coutinho va agafar més galons que en partits anteriors i va completar bons minuts a l'hora de conduir la pilota a l'atac i, fins i tot, va intentar alguna acció virtuosa a l'àrea. Ell mateix va estar a punt de marcar amb un xut fort que va anar a fora de poc, Messi va rematar massa alta una centrada de Busquets per l'esquerra i, abans i després d'aquesta acció, Iniesta va estar a punt d'anotar dos gols. El primer, en no arribar a una centrada d'Alba i el segon en una tisora que va aturar Neto.
Patiment innecessari
Amb el 2-0 i el partit controlat, tot i una falta llançada per Parejo massa amunt, Valverde va moure la banqueta i va donar minuts a dos dels jugadors més demanats per l'afició, Dembélé i Denis Suárez. Messi va estar a punt de fer el tercer amb una acció marca de la casa, però el seu xut va perdre's enganxat al pal dret de Neto. Tot semblava controlat, quan va arribar el penal. Dembélé, en un esforç defensiu dels que se li demanen, comet un pecat de fogositat i fa caure Gayá quan aquest centrava. La pena màxima, evitable, la transforma amb suspens Parejo, ja que la pilota d'escola sota el cos de Ter Stegen, que emula Arconada en la final de l'Eurocopa del 1984. El Barça aguanta bé el tram final i Denis està a punt de sentenciar en un contraatac conduït per Messi, però Neto ho evita. Triomf pal·liatiu i la lliga a punt de caure. Té mèrit i cal reconèixer-ho.
