Aleix López, un surienc de 16 anys, és un dels joves talents del món del jujitsu, tal com demostra el títol de campió estatal cadet en lluita que va assolir aquest gener. Posteriorment, el febrer es va endur el campionat de Catalunya, que es va fer a la Vall d'Hebron. L'any passat va ser cinquè al mundial sub-21 de duo kata i novè a l'europeu sub-18 en lluita.

Quan et vas iniciar en el món del jujitsu?

Ja des de ben petit, els esports de pilota i d'equip no em cridaven gaire l'atenció. Als cinc anys, vaig anar al pavelló de Súria i vaig trobar gent que practicava el jujitsu. Quan ho vaig veure, em vaig enamorar d'aquell esport. El volia provar, tot i que a la meva mare no li feia gaire gràcia. Quan ho vaig, fer, no vaig tenir dubtes, era l'esport que volia practicar.

Ja portes més de deu anys practicant el jujitsu i ha estat recentment quan has assolit els millors resultats. El març del 2017, fent parella amb Toni Rodríguez, vau finalitzar cinquens al mundial sub-21 de duo kata d'Atenes. Com ho vas viure?

Era el nostre segon mundial, ja que el 2016 vam ser setens. Ho portava tot molt ben controlat, ja que volia evitar quedar-me en blanc, com em va passar en l'estatal sénior de l'any anterior. A les semifinals ens vam creuar amb els campions, els germans belgues Lodens, i ells van fer el millor combat del torneig contra nosaltres. En la lluita pel bronze, contra els austríacs Hendrich i Kafer, vam començar bé en la primera sèrie, però en la segona se'ns va complicar i no ho vam poder aixecar. Personalment, no vaig acabar gaire content, ja que esperava pujar al podi. Al final de la competició, un seleccionador ens va dir que teníem molt de nivell.

L'octubre va arribar l'europeu de Bucarest, on vas ser novè tot i les dificultats.

Sí, era el més jove i el més lleuger de la competició. A més, en el primer combat vaig patir una lesió al colze i vaig perdre tota la renda que tenia. Tot i el contratemps, vaig voler seguir i vaig guanyar el segon combat per full ippon. Finalment, en el tercer ja no podia aguantar gaire i també el vaig perdre. El seleccionador va acabar molt content amb la meva actuació. Aquella experiència em va fer veure que havia de ser més agressiu per tenir més opcions en les competicions internacionals.

Aquest gener et vas proclamar campió estatal cadet en lluita. Com va anar tot?

Tot va començar malament, ja que en un entrenament anterior vaig recaure de la lesió de l'europeu i vaig haver de competir lesionat. Tot i això, em vaig sentir còmode i calmat. Vaig adoptar l'estratègia de dur els rivals al meu territori i agafar renda des de l'inici, i això em va servir per vèncer.

Només un mes després, el febrer, també et vas endur el català, a la Vall d'Hebron.

Allà ja estava en plenes condicions físiques, fet que em va fer sentir lliure. Les ganes i la concentració van ser claus per guanyar.

Quina és la teva rutina d'entrenaments?

Normalment m'exercito tres dies setmanals en sessions d'una hora i mitja que es basen en la defensa personal, un aspecte clau en el nostre esport. A més, sempre que els estudis m'ho permeten, vaig una hora diària al gimnàs.

Com et definiries?

El meu punt fort són els cops de puny i de peu, i crec que he de fer un pas més en la part de terra. A més, també sóc calculador i faig un estudi previ del meu rival.

Quin és el teu proper repte?

L'europeu sub-18, del 26 al 28 d'octubre, a Bolonya. Hauré d'intentar prendre menys riscos i agafar marge en els cops de puny i de peu si vull millorar la meva actuació de Bucarest.