L'ICL va tornar a perdre una final, aquesta sense títol en joc, però amb un premi suculent: la segona posició al final de la lliga regular i, per tant, el factor pista a favor en totes les sèries fins a la final. La diferència final de vuit punts a favor del Prat no sentencia la segona posició. Però per acabar en aquesta posició, els manresans han de guanyar l'últim partit i esperar una ensopegada del Prat, la revelació del curs a la LEB Or i que ahir va demostrar que serà un rival molt perillós en els play-off. La ventafocs de la competició i el seu petit palauet van viure una nit màgica derrotant un ICL víctima, de nou, de la seva irregularitat.

L'.ICL començava el partit anotant tres cistelles sense error. Però la ratxa no durava més i el marcador s'igualava perquè el Prat anotava amb facilitat. Els locals veien el cèrcol com una piscina (acabarien el primer quart amb un 5/6 en triples), amb cistelles de tots els colors, com un triple sobre la botzina de Pep Ortega que permetia l'enlairament del seu equip 17-14. A partir d'aquest moment, tot i els intents de Trias per repartir joc, sobre la pista predominava el blanc del Prat, que no trobava oposició en la defensa visitant.

«Una falta!», cridava Aleix Duran en un temps mort, per deixar clar que no estava content amb la defensa: 24 punts encaixats en 7 minuts. En la següent jugada, l'ICL feia esgotar la possessió del rival. Però era un miratge, perquè Campbell i Gerbert Martí anotaven dos triples seguits per posar el 33-23 al final del primer quart: en 10 minuts el Prat havia anotat més de la meitat dels punts que va fer al Nou Congost, a la primera volta, en 40 minuts (62).

I a l'inici del segon quart, Marc Blanch trigava poc més de 15 segons en anotar una cistella més, replicada ràpidament per Ashley Hamilton. Però a l'equip li mancava ritme, just el que li demanava Aleix Duran a Lluis Costa quan el base tornava a la pista. Una ordre que a l'equip li costava executar: el Prat movia millor la pilota en atac i, quan fallava, el rebot ofensiu era el seu millor aliat per eixamplar la diferència (42-39).

Reacció per evitar problemes

L'ICL encadenava un seguit de cistelles, amb accions més agressives, que l'acostaven (45-38). I la primera falta del Prat en el quart, a dos minuts i mig del descans, era celebrada com una cistella més. Però l'apropament durava poc, perquè els locals es tornaven a distanciar (51-38). Una escletxa que Muñoz i Nacho Martín feien més estreta amb dos triples (51-44). Però la primera part acabava amb una cistella, a l'últim segon, de l'exmanresà Pep Ortega.

Un tir que trencava el gran final de quart de l'ICL, que sortia endollat del vestidor. Tres cistelles seguides de Trias, combinades amb la bona defensa de l'equip, especialment de Lundberg sobre el base Josep Pérez, permetien als manresans situar-se a només dos punts (55-53).

La dinàmica de l'equip era molt millor que la del Prat, però no va tenir continuïtat. Un parcial 7-0 dels locals tirava per terra tota la feina feta per l'ICL en els minuts previs. La diferència, amb una cistella acrobàtica d'Agada, un dels millors locals, es tornava a disparar per sobre de la desena de punts (67-55). Tocava una nova remuntada, remar de nou contracorrent per acostar-se en el marcador, però ara amb menys temps (només 14 minuts) i amb l'equip local llençat.

La reacció manresana arribava de la mà de Noah Allen, que penetrava amb força dues vegades seguides i, a més d'anotar, transmetia força a l'equip. Però amb les bones intencions del nord-amercià no n'hi havia prou. L'equip estava desnortat, faltava algú que posés calma i ordenés les idees per no perdre en un costat de la pista el que s'aconseguí a l'altre. Feia falta regularitat per remuntar a poc a poc, no reaccionar a batzagades i impulsos davant un Prat que tornava a dominar I el colofó local del tercer quart era un alley-oop completat per Marlon Johnson. Una acció que situava el seu equip 14 punts per sobre, 74-60. En aquest moment, l'average era del Prat, tot i que els últims punts del quart eren de Gintvainis, des del tir lliure (74-62).

Arrencada fulgurant

L'últim quart, com tots els anteriors, començava amb més anotació d'un ICL que, aquest cop si, anava per totes. Una cistella de Trias, un triple de Muñoz i un 2+1 de Lundberg enlairaven l'equip i obligaven el tècnic local a demanar temps mort (74-70). I de camí cap a la banqueta, Muñoz demanava més suport del nombrós públic manresà desplaçat fins al Prat.

I la bogeria bagenca a les grades s'acabava de desfermar amb una esmaixada al contraatac de Lundberg que segellava un parcial de 0-12 i empatava el partit (74-74). El partit s'havia tenyit de vermell, a la pista i a la grada, que protestava molt una falta de Trias en un tap al gegant Andriuskevicius, que fallava els dos tirs lliures i no desfeia l'empat.

El partit ja era on volia l'ICL després del mal tràngol inicial que es va allargar massa. Restaven tres minuts, un partit curt, per decidir qui es faria amb la segona posició al final de la lliga regular. I el Prat feia el primer pas per assolir aquest lloc de privilegi amb un parcial de 5-0 (83-78). Una diferència que va ser impossible de reduir perquè el Prat va encadenar tres rebots en atac que li van donar aire quan pitjor ho passava. I el desencert de l'ICL en atac va acabar de sentenciar la derrota manresana.