La petja d'una infantesa viscuda a l'entorn rural de Videmala (Zamora) i el mestratge del seu avi matern en l'art de la pesca van inculcar la passió per aquest esport a Francisco Prada. El fruit de cinc decennis d'exercici ha estat el primer títol estatal d'un pescador consumat.
La pràctica de la pesca esportiva ha estat present al llarg de tota la seva trajectòria vital?
Sóc originari de Videmala, un llogaret rural de Zamora on ara resideixen menys de dos-cents habitants. Als deu anys, el meu avi, Laureano Rodríguez, molt vinculat als costums del camp, em va iniciar en el món de la pesca.
Una afició que no va perdre en establir-se a Manresa.
La família es va desplaçar a Manresa perquè li havien atorgat una plaça de funcionari al pare, que era carter. Vaig arribar-hi als 17 anys, l'abril del 1974. Després de fer el servei militar, em vaig associar a l'Agrupació de Pescadors de Manresa i als 23 vaig començar a participar en competicions, ja com a membre de l'Agrupació Joanenca de Pesca.
Per tant, deu acumular molta experiència en proves d'àmbit català i estatal.
He participat amb assiduïtat en campionats de Catalunya, però a nivell estatal només havia pres part en tres competicions, sense aconseguir resultats remarcables.
Aquest any, però, la seva presència ha estat decisiva per tal que Catalunya aconseguís el títol estatal de veterans en la modalitat de salmònids.
Fins ara, la modalitat de pesca en què més havia competit era la pesca de salmònids al llançat. També havia practicat la pesca al coup o a l'anglesa de ciprínids, que es fa amb una canya llarga, de fins a tretze metres de longitud. La pesca a fuet de salmònids, la de caràcter més tradicional, amb una canya de nou o deu peus de llargada i amb una corda de seda de fins a 27 metres, anomenada cua de rata, l'havia exercit pel meu compte, però sense entrar en competició.
Llavors, participar en proves amb aquest tipus de canya no podia ser més encertat.
La Federació Espanyola de Pesca i Càsting va decidir crear una categoria per a veterans, per a pescadors de 50 anys o més, i l'any passat va organitzar el primer campionat estatal. Però Catalu-nya no hi va poder prendre part perquè no havia fet una competició autonòmica classificatòria.
Una disfunció que no s'ha produït, enguany.
La tardor passada es va disputar a l'Alta Ribagorça, al riu Noguera de Tor, el primer campionat de Catalunya individual de pesca de salmònids amb mosca de la nova categoria. Era el meu debut en competició amb aquest tipus de canya i vaig quedar tercer. Els quatre primers tenien plaça garantida a l'equip català que havia de prendre part a l'estatal del 2018.
L'experiència no podia ser més reeixida.
Van ser dos dies de competició molt intensos, però, tot i la pressió i l'expertesa dels pescadors asturians i castellanolleonesos, ens vam imposar meritòriament. A més, individualment, Jordi Fontanals, de la Seu d'Urgell, es va proclamar campió estatal.
A què atribuiex el seu èxit en la pesca a fuet de salmònids?
Sempre m'ha agradat la pesca del predador, de la truita. Per tenir èxit en la pesca cal conèixer el comportament dels peixos i saber llegir els senyals que ens dóna el riu. El predador té la seva zona de caça i, segons la temperatura de l'aigua, caça a més o menys profunditat. S'ha de saber que a l'estiu les truites necessiten oxigenar-se i cerquen els corrents d'aigua, mentre que a l'hivern prefereixen aigües més tranquil·les i profundes, més calentes.
Uns coneixements que domina després de cinc decennis.
Als 61 anys, crec saber llegir i interpretar molt bé els rius. Com cap on duen les corrents els sediments rics en nutrients, què ens diuen les eclosions de mosquits que es produiexen a la ribera del rius o què volen dir els canvis de colors de l'aigua. Amb aquests coneixements puc intuir on són els peixos. A més, cal tenir tècnica i habilitat i que els factors externs, aquells que no pots controlar, et siguin favorables.
Ha minvat l'afició a la pesca a casa nostra?
Patim una pèrdua de practicants substancial. La gent jove no s'apunta a pescar. Abans, cada poble tenia la seva societat de pescadors i ens els concursos socials de les agrupacions de Manresa i Sant Joan hi prenien part una vuitantena de pescadors. Avui dia, l'agrupació de Manresa està inactiva i la de Sant Vicenç ha desaparegut. ASant Joan som 140 socis, però només una vintena practiquem la pesca habitualment. L'Agrupació Amics de la Pesca de Castellgalí i l'Agrupació de Pescadors Esportius de Súria mantenen el dinamisme, com la de Navarcles i Monistrol.
Constaten vostès la millora de la qualitat de l'aigua dels rius?
L'aigua dels rius és més neta, segur. Però no sé si hem millorat la qualitat de l'aigua. A les carpes, als barbs, a les truites, els costa reproduir-se de forma natural. En contraposició, he vist llúdrigues al riu Segre, a Organyà.
Els pescadors esportius practiquen la pesca amb devolució, retornen els peixos a l'aigua.
Fem servir hams sense arponet adaptats a cada espècie. Pescar, amidar i deixar anar. Com a molt, fer-se la foto.
