La implantació de gespa artificial als camps de futbol de les viles de la Catalunya Central va despertar la vocació futbolística tardana de moltes jugadores i la proliferació d'equips sènior femenins arreu. Va ser un fenomen espontani, no el fruit del treball formatiu dels clubs.
Aquell esclat futbolístic ha derivat, anys després, en la desaparició de molts d'aquells equips. Avui dia, les entitats propugnen la iniciació de les nenes en la pràctica del futbol entre els quatre i els vuit anys, per crear estructures sòlides de futbol base femení.
Cristian Maya, coordinador del futbol femení del CE Manresa, exposa que «actualment formem vint-i-sis jugadores i gestionem dos equips, un d'infantil/aleví i un de juvenil/cadet». Per a Maya, el futur del futbol femení al club blanc-i-vermell passa per «reforçar els equips que ja tenim i crear-ne, l'any vinent, un de cadet/infantil». La conseqüència final d'aquesta tasca formativa seria «fer un primer equip amb jugadores de la casa», conclou.
Ampliar el nombre d'equips base i millorar la qualitat de la formació és la prioritat del Gimnàstic de Manresa, que ja disposa de tres equips de caràcter formatiu i un de sènior. «Volem que les nenes que comencen a jugar a futbol al Gimnàstic, en puguin gaudir de forma ininterrompuda fins a ser adultes», assenyala David Martín, entrenador de l'equip juvenil/cadet escapulat. Per la seva banda, Marta Guirado, jugadora del primer equip del CE Berga, assegura que la prioritat del club berguedà també es dotar-se d'equips base femenins de totes les categories i demana «desterrar els prejudicis que alguns pares encara tenen envers el futbol femení».
