Gerard Pusó, callussenc de 26 anys que estudia Psicologia, és un dels tècnics de les seleccions base de la Federació Catalana. Actualment és l´entrenador prinicipal del conjunt aleví, que fa dues setmanes es va proclamar campió d´Espanya de la categoria a les localitats càntabres de Parbayón i Liencres. A més, ho va fer gua-nyant de forma contundent els cinc partits de la competició, inclosa la final, a la qual van superar Aragó per 8-1. Ara, el proper repte de Pusó és l´estatal infantil, que es durà a terme des de demà fins diumenge a Puigcerdà, Llívia i Alp, i en el qual serà assistent de Miguel Fontecha.

Com va ser la preparació de l´estatal aleví?

Vaig començar a preparar-lo el setembre, quan vaig revisar els informes dels jugadors que em van acompanyar en l´estatal benjamí fa dos anys. Tot seguit, vaig intentar veure el màxim de partits de Divisió d´Honor i Primera i també els vídeos dels dos darrers campionats alevins, que em van servir per conèixer com eren els gols i les principals situacions que es poden donar en una competició d´aquesta categoria. Un cop triats els dotze jugadors, vaig definir un model de joc que potenciés les seves virtuts. Finalment, a partir del gener van començar els entrenaments i vam definir els rols de cada jugador.

Quin repte tenien de cara a la competició?

Evidentment, fer el millor paper possible, però tampoc ens val guanyar de qualsevol manera. De tota manera, per a mi el més important era que els jugadors se sentissin segurs, amb confiança i que fossin ells mateixos, i ho vam aconseguir.

Com va ser la seva progressió en el campionat?

Vam anar clarament de menys a més. En el debut contra el País Basc no vam fer un bon partit, estàvem nerviosos, mentre que contra les Balears vaig acabar amb sensacions més positives. En el darrer partit de la fase de grups, davant Melilla, ja estàvem classificats i vam fer rotacions per arribar a les semifinals en bon estat físic. Vam encarar els dos darrers partits amb confiança i seguretat, i això ens va ajudar, però sobretot crec que el caràcter i la mentalitat de cada jugador van ser clau per aixecar el títol estatal.

Ara, el seu proper repte és l´estatal infantil.

Exacte. Personalment, l´objectiu és el mateix que en el campionat aleví. Tenim un grup complicat amb Ceuta, que ja va eliminar aquesta generació fa dos anys quan eren alevins, i Madrid, que sempre presenta equips competitius. Tot i això, crec que si estem al nostre nivell som favorits per ser a les semifinals.

Des d´aquest curs es dedica exclusivament a la federació i va haver de deixar la coordinació de la base del Manresa FS. Va ser díficil prendre la decisió?

Molt, ja que la feina que feia a Manresa m´agradava. El maig, quan em van dir que havia de triar, va ser una mala jugada, però analitzant-ho bé vaig veure que era una oportunitat per seguir creixent en tots els àmbits.

En la seva faceta de jugador, enguany va tornar a les pistes a les files del Santpedor.

Sí, el curs passat no vaig jugar enlloc, ja que havia deixat de gaudir i preferia centrar-me en la coordinació al Manresa FS i a les tasques de seleccionador. Però aquest any tenia ganes de tornar i vaig anar a Santpedor, on jugo amb antics companys de la meva etapa com a juvenil al Manresa.

Parlant del club manresà, com veu la situació del primer equip?

Per feina no els he pogut veure gaire, però està clar que si acaben pujant serà un gran èxit per a Manresa i el futbol sala català.