L'ICL s'ha quedat sense marge d'error després d'encadenar la segona derrota seguida davant el Leyma Corunya, aquest cop a pista contrària i amb un triple en l'últim sospir de la pròrroga. Els manresans no van aprofitar el seu bon inici, van anar bona part del partit a remolc i en el cara o creu de la pròrroga van tenir menys encert que el conjunt local.
I això que l'ICL va posar la directa des de l'inici amb tres triples gairebé seguits de Costa, Muñoz i Lundberg. Una gran arrencada que va servir per obrir una escletxa més gran amb cistelles ràpides (5-13). Al conjunt local, mentrestant, només Monaghan anotava.
El Corunya no dominava la pintura com havia fet en el segon partit perquè Ocampo havia proposat un canvi defensiu: Nacho Martín defensava Olmos, que en el segon partit a Manresa havia fet un estrip. La torre local no es despertava però sí que ho feien els seus companys (13-15).
Per sort per a l'ICL, la reacció local no era prou important per capgirar el marcador. I al final del quart, amb dues cistelles de Sakho, s'hi arribava amb quatre punts de marge (21-25). Un avantatge que Sonseca neutralitzava amb dues cistelles seguides per obrir el segon parcial.
El Corunya fins i tot tenia pilota per posar-se al davant, però Flis errava una safata fàcil, com més endavant ho faria Gilling. Eren un moments de moltes imprecisions que els locals no aprofitaven. Fins que apareixia Olmos i donava el primer avantatge del partit als locals (31-30).
Moments de nervis
Veient-se per sota, l'ICL va començar a precipitar-se i apareixien els nervis. A Hamilton se li escapava la pilota després d'una gran passada de Trias per sobre del cap. A l'altre costat, triple d'Hernández per obrir escletxa que Olmos feia més gran (36-30).
Ocampo demanava un temps mort per aturar la sagnia, però no servia de res. Un tir precipitat de Sakho precedia un triple local per situar el 39-30. Era un moment perillós i Chuku anotava un triple i donava deu punts de marge que es mantenien al descans (44-34). Una diferència que deixava clares les dinàmiques oposades dels dos equips en el segon quart.
Les males sensacions que havia deixat l'equip al final de la primera meitat es quedaven al vestidor. El tercer període començava amb sis errades seguides en atac del Corunya que l'ICL aprofitava. Tres cistelles de Trias i cinc punts més de Costa feien entrar de nou l'equip en el partit (46-45).
Ocampo s'aixecava de la banqueta per demanar intensitat i gairebé es convertia en un sisè jugador defensant. Una actitud que es contagiava: Allen recuperava una pilota i Nacho Martín posava l'equip davant després d'un rebot en atac de Trias (46-47).
Eren els millors moments de l'ICL des de l'inici del partit i calia aprofitar-los, perquè el Corunya no deixava de fallar tirs. Una mala ratxa local que trencava Cooney amb un triple (51-51). I en l'atac següent, els àrbitres assenyalaven una antiesportiva a Sakho sobre Olmos, però el Corunya només sumava un punt amb aquesta acció. Un mal menor per a l'ICL, que tancava el quart amb avantatge gràcies a un cop de dits de Lundberg en l'últim segon del període (52-53).
Larry Abia, inèdit fins aleshores, obria l'últim quart amb un triple que feia embogir la grada. « Sí se puede», cridava el públic de Riazor mentre Olmos llançava i fallava dos tirs lliures. I Nacho Martín ho aprofitava per empatar dues vegades, a 55 i 57, en un moment en què anotar era molt car. Cada cistella s'havia de suar, es notava la pressió. Arribava l'hora dels valents... i de la calma.
Un triple de Chuku i un 2+1 de Cooney donaven sis punts de marge als locals mentre Ocampo es lamentava a la banda. Dues accions a les quals responia Martín amb un gran u contra u per superar Sonseca (65-61). Una bona acció a la qual seguiria un triple de Muñoz i un gran revers de Martín per posar el 65-66 quan restaven 90 segons per acabar.
En l'atac següent, l'ICL tenia pilota per ampliar l'avantatge però Muñoz errava, cosa que no feia Sonseca (67-66). Restaven 33 segons i Muñoz es jugava un triple que tampoc entrava, però el rebot queia a les mans de Trias, que també fallava els dos tirs lliures.
Errades i cap a la pròrroga
La ratxa d'errors la continuava Monaghan, però només un cop. I en el següent atac, Trias no fallava des de la personal per empatar a 68. I Monaghan, la gran estrella local, fallava en l'últim atac, per evitar la pròrroga.
El temps extra començava amb una esmaixada errada per Olmos. Cap dels dos equips veia el cèrcol amb facilitat, fins que tornava a aparèixer el canell de Cooney (72-68). I un gran tap de Sakho a Olmos precedia dos tirs lliures de costa per empatar a 72. El Corunya tenia possessió per guanyar el partit i ho aprofitava: Monaghan errava un primer triple però el rebot queia ens mans locals i Cooney sentenciava des del 6,75 a dos segons pel final. Amb aquest temps, l'ICL preparava una jugada però Trias errava i l'equip queda 1-2 per sota en la sèrie. Demà, els manresans se la juguen sense poder fallar. Una nova derrota a la Corunya enviarà l'equip de vacances a la primera de canvi.
