El Reial Madrid es va proclamar ahir campió d'Europa per desena vegada en la seva història amb una sòlida victòria (85-80) davant el Fenerbahçe, a l'Stark Arena de Belgrad, on els de Pablo Laso van frenar el planter d'estrelles del defensor del títol per tornar a regnar tres anys després, amb el jove Luka Doncic com a MVP.

El conjunt blanc va passar comptes amb el seu botxí les dues últimes temporades i va alçar el seu desè títol de la màxima competició europea, el que també buscava el tècnic rival, Zeljko Obradovic, que té nou Copes d'Europa al seu palmarès.

Luka Doncic (15 punts i 4 assistències), MVP de la final i de la temporada, Fabien Causeur (17 punts), la intimidació Walter Tavares i una gran defensa coral, amb Trey Thompkins com a màxim exponent, van ser claus en un partit de clar color blanc tot i el final amb suspens.

El Fenerbahçe es va resistir a cedir la seva corona, però un cop de dits de Thompkins va acabar amb els turcs, lluny de la seva millor versió i únicament sustentats per Nicolò Melli (28 punts). El Madrid va culminar així la llarga temporada continental, molt dura per culpa de les lesions. Uns contratemps, però, que van donar força d'equip als de Pablo Laso, que ha guanyat 14 títols en set anys a la banqueta madridista.

Avantatge blanc a l'inici

Com era d'esperar, la final va ser igualada i plena d'alternances. El Madrid va començar millor: els de Laso podrien haver-se escapat per més punts entre el final del primer quart i l'inici del segon (25-17). Un 4/5 triples va catapultar els madridistes.

Per la seva part, els d'Obradovic van haver d'aguantar sense un Vesely condemnat per dues faltes en minut i mig, amb Duverioglu entonat. I malgrat el seu mal inici, Melli va liderar la reacció turca al segon quart fins a situar el seu equip per davant en el marcador (38-40). Un avantatge escàs que va desaparèixer al tercer quart.

L'exercici coral dels blancs funcionar a la represa, amb Causeur com a líder. La superioritat sota cèrcols per al Madrid es va engrandir amb Tavares. El Fenerbahçe estava perdent diverses batalles, malgrat l'esforç que feia Wanamaker per evitar-ho.

El penúltim acostament dels turcs es va frenar el Madrid amb la seva defensa. I amb Vesely fora del partit, un triple de Carroll donava un marge prou ampli als blancs (71-61). Amb cinc minuts per decidir el campió, el Madrid va créixer en defensa i va gestionar millor els nervis, tot i que el Fenerbahçe va buscar una remuntada desesperada que no va tenir premi. El títol viatjava a Madrid.