«L'ICL s'hi posa deu minuts massa tard». Amb aquest titular, Regió7 analitzava el 4 de març un dels mals endèmics de l'equip aleshores: els fluixos inicis de partit. «Un cop més, hem començat malament. Avui, molt malament. Estic preocupat perquè alguna cosa no transmeto a l'equip. Hem de posar-hi remei», deia l'aleshores entrenador, Aleix Duran, després de remuntar el parcial 26-14 encaixat al primer quart a Osca per acabar guanyant el partit. Ara, amb Diego Ocampo a la banqueta, els mals inicis s'han corregit, però el problema s'ha traslladat als segons quarts.

En els 35 partits oficials que va jugar l'ICL abans dels play-off, amb Aleix Duran, 34 de lliga regular i la final de Copa, el balanç en els primers quarts era desfavorable: n'havia guanyat 16, empatat dos i perdut 17. Després, l'equip millorava. El balanç dels segons quarts era favorable: 21 de gua-nyats, dos d'empatats i 12 de perduts. I els tercers quarts eren els millors: 23 de guanyats, dos d'empatats i 10 de perduts. En canvi, en els últims períodes, l'estadística queia: 17 de guanyats, dos d'empatats i 16 de perduts.

La tendència es trasllada

«Hem començat amb intensitat», deia Diego Ocampo després del seu primer partit com a tècnic de l'ICL. En l'estrena dels play-off, l'equip va superar el Corunya per 8 punts en el primer quart. Una diferència que fins i tot va ampliar al final. Aquell dia, l'equip va fer el millor segon quart amb Ocampo, empatant el parcial. Després, la tendència ha estat negativa.

El balanç dels segons quarts és demolidor: un d'empatat i sis de perduts, just el contrari del que passa als tercers, gairebé tots guanyats. Per sort, l'equip arregla les coses a les segons parts: sis de guanyades i una d'empatada. L'ICL no ha perdut cap segon temps amb el gallec a la banqueta. Però a vegades, com va passar en el segon i el tercer duels dels quarts de final contra el Corunya, no n'hi ha prou: el llast del primer temps pesava massa.

S'ha de prendre nota del que està passant i posar-hi remei, com indica el tècnic. «Una de les claus és la continuïtat. Estem millorant però encara ens falta», admetia Ocampo aquest diumenge. «Tenim mals moments, i aquests cinc minuts els hem de convertir en tres minuts, i després en dos minuts. Això, segons la meva experiència, requereix molta feina».

El tècnic de l'ICL feia aquesta reflexió després de veure com la tendència de signar mals segons quarts es manté des que va arribar a la banqueta manresana. En el segon partit dels play-off, al Nou Congost amb el Corunya, l'equip es va descentrar: «Al segon quart, hem perdut el control de les emocions per protestar l'arbitratge».

Davallada amb els relleus

Més endavant, Ocampo va començar a detectar una de les causes de les caigudes de rendiment: «Amb les rotacions ens hem ensorrat i hem concedit cistelles fàcils», deia després de perdre el tercer partit de la sèrie de quarts de final. Una derrota que deixava l'equip sense marge de maniobra: necessitava encadenar dues victòries per passar a quarts de final. I ho va fer.

Però el problema amb les rotacions s'ha mantingut més enllà de la primera ronda: quan els titulars van a la banqueta, l'equip se'n ressent. Aquest diumenge, l'ICL va agafar vuit punts de marge d'inici (18-10). Però el primer quart va acabar empatat i el Palència va obrir una escletxa de 13 punts en el segon (25-38).

Així explicava Ocampo què havia passat: «Al final del quart, amb les rotacions, ens hem ensor-rat. I això ha estat el prolegomen del segon quart, en què hem rebut moltes cistelles de penetracions directes que no hem pogut aturar. Això ens ha restat moral, per la frustració de no fer la falta. I en atac no hem tirat perquè teníem dubtes. Els he dit que quan estàs sol has de tirar».

Aquesta última frase exemplifica bé per què l'equip supera els sotracs dels segons quarts: el tècnic és capaç de corregir aspectes del joc durant el descans, de recordar idees potser oblidades pels jugadors o de posar en pràctica situacions per corregir errors. Per això els tercers quarts de l'ICL són els millors amb Ocampo, juntament amb els primers, quan l'equip encara té fresques les instruccions prepartit.

Reivindiació dels suplents

Tot i que a l'equip li costa mantenir el nivell quan els titulars se'n van a la banqueta, els suplents també han tingut moments d'inspiració: Gintvainis va fer-ho bé en l'estrena de les semifinals; Hamilton va tenir cinc minuts de gran inspiració en el segon partit contra el Palència; Allen ha tingut també moments de brillantor vistos en comptagotes durant la lliga; Sakho sembla més concentrat; i Jou comença a aportar minuts d'intensitat després de gairebé dos mesos aturat per lesió.

Capacitat de resolució

Un altre dels aspectes que ha millorat l'equip és la resolució dels finals igualats. En aquests play-off ha perdut amb certa claredat el segon partit i el tercer a la pròrroga, per només tres punts. Després, victòries mínimes que s'han decantat sempre del costat manresà. Pot ser casualitat o no. «Hem tingut sort, però l'hem buscat i aquesta és una virtut atribuïble a la feina dels jugadors», ha destacat Ocampo després de guanyar dos partits amb una cistella de diferència o menys.