«Conèixer i entendre millor el joc de cada companya dins de la piscina per treure'n el màxim profit; la cohesió del nostre joc, i el bon ambient existent dins el vestidor, fruit dels vincles personals que s'han establert entre les jugadores. Aquestes han estat les claus de l'ascens». Alba Casasayas, Laia Muns i Anna Bisbal defensen amb fermesa i a l'uníson aquests arguments com el còctel determinant que ha permès al CN Minorisa femení segellar la recuperació de la categoria que, ara fa cinc anys, la desaparició de l'històric CN Manresa va furtar al waterpolo femení manresà.

L'encert d'anteposar el joc coral i d'equip a la piscina i la seva idònia interpretació i execució a la preponderància de l'individualisme, no minimitza el lideratge esportiu i personal de les jugadores amb més experiència del CN Minorisa. Anna Bisbal (25 anys) amb el seu innat olfacte golejador; Laia Muns (25) amb la seva infatigable brega des de la posició de boia; i la capitana Alba Casasayas (23) amb la seva capacitat per asserenar i dotar de sentit el joc col·lectiu, han estat els pilars d'una fita a la qual han contribuït les tretze deixebles d'Àngel Peirón.

L'ascens com a objectiu del curs

Anna Bisbal assenyala que «des de començament de setembre, quan vam iniciar la pretemporada, totes érem conscients que el nostre objectiu era classificar-nos per al Campionat d'Espa-nya de Segona Divisió, equivalent a unes fases d'ascens a Primera, disputar-lo i pujar de categoria».

L'equip s'havia reforçat de forma substancial amb el retorn a Manresa de la decisiva Clara Puerta, després de militar les dues darreres temporades al CN Rubí (Primera Divisió), i d'Anna Bisbal, que tancava un parèntesi de cinc temporades d'absència en les quals havia militat al CN Sant Andreu (Divisió d'Honor), al CN Sallent i a l'AE Santa Eulàlia (Primera Nacional), un parèntesi propiciat per compatibilitzar millor els seus estudis a la Universitat de Barcelona (UB) amb la pràctica del waterpolo. A més, la incorporació de la inexperta però volenterosa Maria Sala acabaria dotant l'equip d'un relleu de garanties per a Laia Puiggròs, la portera.

L'última novetat va ser l'arribada a la banqueta del veterà tècnic Àngel Peirón. Les múltiples sessions preparatòries d'un equip de waterpolo requereixen una implicació màxima. «Des de la pretemporada, ens entrenem de dilluns a divendres, de les vuit a les deu de la nit. A més, en algunes fases del curs, hi vam afegir dues hores setmanals més per dedicar-les a l'aspecte físic en exclusiva», detalla Laia Muns. El CN Minorisa va tancar la seva participació a la primera fase de la Lliga Catalana amb set victòries i una derrota com a primer classificat. Per a Anna Bisbal, la derrota encaixada el 21 d'octubre a Badia del Vallès (12 a 7) «ha estat la nostra relliscada més gran». «Ens vam confiar», sentencia.

El repte de superar el CN Martorell

La fase decisiva de la competició va enfrontar a doble volta les manresanes amb els altres cinc millors equips de la Lliga Catalana. Els partits amb el CN Sabadell B i el CN Martorell havien de ser decisius. Per necessitats de gestió del club manresà, el partit contra les martorellenques de la cinquena jornada es va jugar el divendres 2 de febrer a Manresa, un dia abans d'afrontar el matx amb el CN Sabadell B. Casasayas i Muns relaten que «ens vam imposar al Martorell per 13 a 11 amb un joc molt equilibrat en tots els aspectes, però l'endemà, a Sabadell, vam notar el desgast físic a la segona meitat». Les manresanes van cedir per 12 a 6. «Ja sabíem que el Sabadell B és una espècie de selecció. A més, les seves jugadores se sotmeten a un nivell d'exigència física als entrenaments ideat per a futures professionals del waterpolo», emfatitza Anna Bisbal.

A la segona volta, les manresanes van jugar de tu a tu amb les vallesanes i només van perdre per un igualat 10 a 11. Classificar-se per a l'estatal passava per arrencar un empat de Martorell a l'últim partit de lliga. Casasayas assenyala que «vam jugar un dels millors partits de la temporada. Sabíem el resultat que necessitàvem i el vam aconseguir, sobretot pel partidàs d'Ainhoa César, Clara Puerta i Laia Puiggròs».

La disputa de l'estatal es va cloure amb l'anhelat ascens del CN Minorisa a Primera Divisió. El triumvirat admet que el tècnic Àngel Peirón ha estat determinant en la consecució d'aquest objectiu: «ha incrementat el nivell d'exigència dels entrenaments. Destaca per la seva tenacitat, tossuderia i capacitat d'anàlisi del joc dels oponents. A més, sap motivar en les xerrades prèvies als partits». «Per tot això, creiem que encara pot ajudar-nos a millorar com a waterpolistes», sentencien.

Alba Casasayas, Laia Muns i Anna Bisbal lamenten que l'assistència d'espectadors als seus partits es limiti a «familiars i amics» i afronten el repte de la permanència a la Primera Divisió esperant que el seu exemple desperti vocacions entre les nenes de la ciutat.