El Reial Madrid va sumar anit la seva tercera Lliga de Campions seguida, una ratxa mai vista, després de superar el Liverpool en una final que va tenir emoció durant 28 minuts. Aquest va ser el temps que la gran estrella del conjunt anglès, Mohammed Salah, va ser sobre el terreny de joc. Quan el davanter egipci va marxar lesionat, el seu equip va acusar el cop i va disminuir el rendiment davant un Madrid que va aprofitar dues greus errades del porter Karius per rematar la feina.

Gareth Bale, autor de dos gols, va ser l'heroi del madridisme, que mai podrà estar prou agraït a les dues cantades de Karius, nefast en l'acció del primer gol del partit i en l'últim. Un dur càstig per al Liverpool, la revelació de la competició aquesta temporada, i un tràmit més per a un Madrid que continua col·leccionant trofeus de la màxima competició europea: ja en suma tretze en la seva història, els tres últims seguits.

El blancs van acabar alçant el trofeu en una final que començava tenyida de vermell. El Liverpool va ser molt més ambiciós d'inici, davant un Madrid que va començar tancat al seu camp i esperant la seva oportunitat. Perquè l'equip de Zinedine Zidane sabia que acabaria arribant. Però el que no esperava, segurament, era que fos amb dos regals tan sonats del porter rival.

Les primeres arribades del Madrid, de Marcelo i de Cristiano Ronaldo, van ser molt aïllades i es van produir després d'uns minuts de setge sense encert del Liverpool. Els angelsos ho van intentar i van posar la por al cos dels blancs, però no van tenir èxit. Firmino i Alexander-Arndold van enllaçar dos xuts perillosos sense èxit just abans del moment fatídic per al seu equip.

Una lesió decisiva

Només s'havien jugat 25 minuts de partit quan la final es va començar a decantar: Sergio Ramos va fer caure Salah a terra agafant-lo del braç. L'àrbitre no va xiular ni falta, mentre l'egipci va caure en una mala postura. Només va aguantar tres minuts més sobre el terreny de joc. Entre llàgrimes, la gran estrella dels reds abandonava la final i segurament deia adéu al Mundial. Un cop massa dur per al seu equip, que ja no es va refer.

Sense la seva gran estrella, el Liverpool es va ensorrar i va perdre tota l'ambició que tenia. El cop va ser massa dur i no el va poder compensar ni la posterior lesió de Carvajal, que va deixar el lateral dret madridista en mans de Nacho. Però els anglesos no ho van poder aprofitar. De fet, el Madrid seria qui obriria el marcador, a l'inici de la segona meitat, tot i que ho podria haver fet en el tram final del primer temps: l'àrbitre va anul·lar per fora de joc un gol de Benzema.

El Madrid tancava el primer temps amb un avís i l'obria amb un altre encara més perillós: una rematada d'Isco al travesser en el preludi del primer gol del partit. Una diana que va marcar Benzema en aprofitar una greu errada de Karius: el porter del Liverpool va intentar fer una passada amb la mà i la pilota va rebotar en el peu del davanter francès, que era just al seu costat.

De la reacció a l'ensorrament

Malgrat encaixar aquest gol inverosímil, el Liverpool es va refer ràpid i Sadio Mané va empatar només quatre minuts després. Un gol que el Madrid tampoc trigaria en replicar. L'encarregat de rematar la feina era Bale, un suplent de luxe per al seu equip.

Zidane va fer-lo entrar just després del gol de l'empat i el gal·lès va anar a totes. Primer, amb un gol de xilena que començava a aplanar el camí per als madridistes. Tot i això, Mané tindria una gran ocasió per empatar de nou, però el xut del senegalès s'estavellava a la defensa. I allà morien les possibilitats de remuntar red.

Amb el 2-1 i el Liverpool buscant a la desesperada l'empat, arribava un altra gerra d'aigua freda: Karius s'empasava un xut llu-nyà de Bale i certificava un altre títol europeu del Madrid. La seva tercera Lliga de Campions seguida, un trofeu que esborra d'una plumada l'eliminació a la Copa o haver quedat a 17 punts del Barça a la Lliga. Un cop més, el Madrid va demostrar que no li cal gaireper guanyar. La història de sempre.