Álex Mumbrú s'ha retirat aquest dilluns oficialment del bàsquet professional per seguir formant-se com a entrenador. "Fa més de trenta anys que boto una pilota i, a partir d'ara, espero poder viure sense fer-ho. Els que em coneixeu sabeu que tindré altres reptes, i tant de bo que siguin entre les cistelles", ha manifestat a la seu de l'ACB, on avui se li ha retut un homenatge.

A punt de complir 39 anys, Mumbrú, que l'estiu passat es va treure el títol d'entrenador nacional, vol començar una nova etapa a les banquetes: "M'agradaria aportar la meva experiència com a jugador en algun equip. Intentar formar-me amb entrenadors de qualitat i poder aprendre d'ells".

Acompanyat dels seus pares, la seva dona i els seus tres fills, l'aler català ha llegit un discurs ple d'agraïments per posar fi a 21 temporades com a professional.

Durant la seva carrera ha defensat la samarreta del Joventut, amb el qual va guanyar l'Eurocopa de la FIBA el 2006, del Reial Madrid, amb el qual va conquistar la Lliga ACB i la Copa ULEB el 2007, i del Bilbao.

"Si pogués tornar enrere i guanyar un títol que no he guanyat, seria qualsevol amb el Bilbao Basket. M'hagués agradat guanyar alguna cosa també amb ells", ha confessat l'internacional espanyol, campió del Món (2006) i d'Europa (2009) amb Espanya.

De la selecció espanyola guarda els seus millor record com a professional. "Les semifinals del Campionat del Món al Japó contra l'Argentina. No va ser dels que més va jugar en aquell partit, però recordo el que vaig patir a la banqueta. Crec que aquell campionat va ser el nostre millor moment com a equip i el meu millor moment també com a jugador", ha subratllat.

Entre els pitjors records, Mumbrú no n'ha volgut destacar cap, ni tan sols la rebuda que durant anys va patir de l'afició verd-i-negra, que el va titllar de traïdor per deixar l'equip en el qual es va formar per fitxar pel Reial Madrid.

"'La Penya' vènia d'una època en la qual els jugadors estaven molts anys, perquè guanyaven Lligues, eren un dels millors equips d'Espanya i d'Europa i econòmicament podien mantenir-los, però en la meva època ja no era així. I quan els equips no són tan competitius has de volar, perquè els jugadors volem competir al màxim nivell i guanyar coses. És llei de vida", ha apuntat.

Ara que ha penjat les sabatilles, Álex Mumbrú espera ser recordat pels aficionats "com un jugador que ho ha donat tot" i pels seus companys "com un amic".

"Amb ells hem passat bons moments junts, hem guanyat coses increïbles quan ningú s'ho esperava i hem deixat el bàsquet molt amunt", ha afegit el barceloní.

Alguns d'aquells companys amb qui ha compartit vestidor en algun club o en la selecció, com Juan Carlos Navarro, Roger Grimau, Sergi Vidal o Albert Miralles, estaven presents avui a la sala.

També representants dels tres equips en els quals ha jugat: Juan Antonio Morales, president del Joventut, Alberto Herreros, director tècnic del Reial Madrid, i Jesús Ramírez, entrenador assistent del Bilbao Basket.

I el president de la Reial Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa, el president de l'Associació de Basquetbolistes Professionals (ABP), Alfonso Reyes, el president d'honor de l'Associació de Clubs de Bàsquet (ACB), Eduardo Portela, i el president de l'Associació Espanyola d'Entrenadors de Bàsquet (AEEB), Juan María Galvadá.

Tots ells, en representació de les seves respectives entitats, han lliurat a Álex Mumbrú un obsequi en reconeixement a la seva dilatada i carrera d'èxit.