A quatre hores de viatge per carretera des de Pyongyang (a 200 quilòmetres), s'arriba a Masikryong. La seva recepció llueix un colorit mapa amb els seus nou pistes de nivell principiant i intermedi i els seus quatre remuntadors, alhora que projecta vídeos sobre la vida i miracles dels líders de la dinastia Kim. A fora, desenes d'empleats (les instal·lacions compten amb uns 400) escombren amb afany la neu de la calçada al so de marxes militars perquè aquest símbol del règim comunista estigui impecable al rebre als visitants, que l'any passat van ser aproximadament 20.000 nord-coreans i 1.500 estrangers.

Les xifres les dóna el director del complex, An Song-jin, que afirma que les instal·lacions de Masikryong (en coreà, "El pas del abeurador") tenen capacitat per acollir uns 1.000 esquiadors diaris. A peu de pista, la majoria del centenar d'usuaris que s'albiren són nord-coreans principiants (molts d'ells nens) que gaudeixen d'un dia d'esquí amenitzat pel to marcial del documental que es projecta en un monitor gegant, sobre la construcció de la estació a càrrec de l'Exèrcit.

El to èpic de les imatges i el museu annex es deuen al fet que les obres van durar menys d'un any, temps rècord que ha popularitzat al país l'expressió de "fer les coses a velocitat Masikryong", expliquen. Però abans de res Masikryong, inaugurada el 2013, és la primera estació pel gran públic a Corea del Nord (fins ara només existia una petita al remot nord-est on van aprendre a esquiar la majoria d'instructors). I, sobretot, és la primera que acull estrangers en un país conegut pel seu hermetisme, però cada vegada més interessat en atraure viatgers

Jo Kum-ju, nord-coreana de 31 anys, creu que el lloc pot servir de punt de trobada entre els seus paisans, poc acostumats a tractar amb forasters, i persones de fora de Corea del Nord.

Però Werner Huget, empresari alemany que esquia des de fa dècades en països de mig món i que s'allotja aquí, és la prova que hi ha gent disposada a pagar-se un tour (que parteix dels 1.000 dòlars sense incloure vols a la Xina, des d'on es viatja després a Pyongyang) i volar des de l'altra punta del món per viure la insòlita experiència d'esquiar a Corea del Nord. "Està una mica lluny i pot ser que sigui una mica difícil entrar al país -només pot fer a través de agències- però l'estació està molt bé i és una bona excusa per visitar-lo", afirma convençut. Les habitacions d'estil alpí de l'únic hotel són acollidores, còmodes i estan ben equipades. I abans de res, com diu Huget, les pistes estan ben dissenyades, com en el cas del traçat que permet esquiar més de 5 quilòmetres des del punt més alt, el cim de la muntanya Daehwabong (1.363 metres).

"Necessitem publicitar-més i trencar amb la informació negativa sobre el nostre país", considera Ju Jong-Hyok, director de Korea International Travel Sports Company. L'empresa és un operador turístic nord-coreà que atén turistes de tot el món.

No obstant això, l'objectiu darrere de la construcció d'aquestes pistes d'esquí no és només atreure turisme estranger, explica a Efe Andray Abrahamian, director associat a Choson Exchange, una ONG que forma a nord-coreans en emprenedoria empresarial i política econòmica. "L'estació encaixa més en la idea de construir una imatge de país més modern i desenvolupat amb oportunitats d'oci per a la seva gent''.