El penúltim de Moore, al Cineclub

Estats Units, 2007. 123 min. Direcció: Michael Moore. Gènere documental. Teatre Conservatori de Manresa (Diumenge a les 18.30 h). Cineclub Manresa ofereix en la sessió d´aquest diumenge el penúltim llargmetratge de Michael Moore, Sicko. La funció estrena la darrera programació de l´any de l´entitat cinèfila de la Catalunya central.

El realitzador nord-americà Michael Moore esdevingué una estrella mediàtica amb les impactants Bowling for Columbine i Fahrenheit 9/11, que aconseguiren el petit miracle que una audiència massiva fos subjugada per uns documentals. Moore, que té massa assumida la condició de nou messies del cinema compromès, torna a la càrrega amb Sicko. El polèmic director manté el seu discurs combatiu del sistema americà, i llança en aquesta ocasió els seus dards enverinats contra el dèficit social més flagrant que hi ha als Estats Units: uns cinquanta milions de ciutadans no disposen de cobertura sanitària en un país en el qual les companyies privades han imposat un ordre que resulta deshumanitzant i intolerable.
La pel·lícula es fonamenta en la fórmula que practica habitualment Michael Moore, tan hàbil com qüestionable. El seu molest egocentrisme determina novament que la seva presència física tingui un excessiu protagonisme, en una diatriba que oscil·la entre el xou exhibicionista i manipulador –el director viatjant amb uns malalts americans a Cuba, perquè siguin atesos per metges d´aquest país– i l´al·legat punyent i contundent –els testimoniatges dels familiars de les víctimes d´un conjuntura despietada. Sicko condensa les virtuts i les misèries d´un autor i d´una manera de tractar el cinema polític que combina la grapa i la demagògia amb l´objectiu –versemblant o aparent?– de qüestionar activament els estaments poderosos. JORDI BORDAS