Menjar que cau del cel

ESTEVE SOLER / MANRESA Si la setmana passada Planet 51 encapçalava la informació cinematogràfica de molts mitjans, avui ens arriba una proposta d´animació igualment destacada. De fet, Plouen mandonguilles ha funcionat d´allò més bé en el mercat nord-americà, on ha recaptat 122 milions des de la seva estrena el setembre passat i ha convençut la crítica especialitzada. Els entesos han volgut destacar l´humor absurd i la narrativa ràpida i sorprenent d´una proposta que, evidentment, arriba en l´imprescindible format 3D. Segons els seus directors, Phil Lord i Chris Miller, per experimentar amb les tres dimensions era perfecta la idea del menjar caient del cel, una premissa ben original que es repeteix durant tot el metratge.

En el film, l´inventor Flint Lockwood és odiat a la seva població. Algunes de les seves creacions més esbojarrades han provocat diverses catàstrofes que li han causat una clara impopularitat entre els veïns. Amb la intenció de fer-los canviar d´opinió, Flint es pensa un invent que els pot agradar: una màquina que transforma l´aigua en menjar. Però una explosió destrueix la plaça del poble i envia l´enginy als núvols. Quan tot sembla perdut, comencen a ploure hamburgueses i la gent queda encantada que Flint ompli la ciutat de menjar ràpid. Tot plegat es complicarà quan la màquina comenci a actuar de manera erràtica i llenci tornados d´espaguetis i perilloses mandonguilles gegants.

Lord i Miller van fer-se un cicle intensiu de pel·lícules sobre catàstrofes per inventar-se l´argument d´aquesta pel·lícula, que, com Spanish movie, també pretén buscar el mateix humor dels creadors de Top Secret!. Flipy, un dels col·laboradors del programa El hormiguero, de Cuatro, dóna veu al personatge de Flint en la versió castellana, mentre que la versió original reuneix noms com Bill Hader, Anna Faris i James Caan.