REDACCIÓ / MANRESA
Mady Celliers (Charlotte Rampling) té 60 anys i és la matriarca d´una família amb problemes i secrets. El seu marit és un antic directiu que ha canviat radicalment des que es va jubilar, i el seu fill gran, un empresari que enfonsa negocis. També hi ha les dues filles, que Mady critica contínuament: Alice, una pintora de madonnas, i Annabelle, una infermera que llegeix el futur. Quan Alice conegui Jacques, un policia passat de voltes, la precària i poc estable estructura familiar canviarà per sempre.
La directora belga Cécile Telerman (que va debutar el 2005 amb ¿Por qué las mujeres queremos más?) dissecciona ara les relacions entre pares i fills i el feixuc pes que sostenen els secrets familiars. Telerman proposa a Toda la culpa es de mi madre una història melodramàtica que dibuixa la família com una realitat incorregible (i inclassificable) que només es transforma quan un element forà entra en contacte amb ella. Amb un guió escrit en col·laboració amb Jérôme Soubeyrand, el repartiment del film l´encapçalen Mathilde Seigner i Charlotte Rampling. Una proposta desigual amb més plors que somriures.