ESTEVE SOLER / MANRESA
Aquest divendres és inevitable tenir en compte també els efectes decebedors que han provocat les nominacions dels Oscar en un film tan celebrat per la crítica com The road. Tot i que es parlava de les possibilitats de la pel·lícula en les categories d´actor i fotografia, i els productors havien fet una intensa campanya publicitària, finalment no ha merescut cap menció, potser a causa del pessimisme i la desesperació que controlen l´ànim del film. En tot cas, The road té un grapat d´al·licients per portar el públic a les sales sense dubtar-ho.
El film és una adaptació de la novel·la homònima guanyadora del premi Pulitzer l´any 2007, una obra del valoradíssim Cormac McCarthy, autor també de No es país para viejos. El magnètic Viggo Mortensen és gairebé omnipresent en tota la pel·lícula, que segueix el dur camí d´un pare i un fill enmig d´un món postapocalíptic que, fa deu anys, va ser arrasat per quelcom que tots ignoren. Amb la gran majoria de la població morta, el món ha quedat reduït a una runa interminable, sense ordre possible, i els supervivents cometen les atrocitats més terribles per mantenir-se en vida una estona més. El pitjor lloc en el qual educar un fill, tot i que el protagonista farà tot el possible perquè el seu noi es mantingui moralment intacte de la barbàrie que han de patir constantment.
Aquest jove és Kodi Smit-McPhee (Mi padre), que acompanya en tot moment Mortensen, mentre conviuen de manera esporàdica amb intèrprets com Charlize Theron (Monster), Robert Duvall (Apocalypse now), Molly Parker (Nueve vidas) i Guy Pierce (Memento), que darrerament s´està especialitzant en petites aparicions, com la que té a En tierra hostil, una de les estrenes de la setmana passada.
El brillant dramaturg John Penhall, autor d´Unes veus, que es va veure a la Villarroel, s´ ha encarregat de traduir la Terra desolada de la literatura de Cormac McCarthy per a les imatges del director australià John Hillcoat. Presentada en els darrers festivals de Venècia i Sitges, The road ha obtingut una recaptació molt fluixa als Estats Units –només 7 milions de dòlars–, tot i que la crítica l´ha defensat aferrissadament com una proposta poderosa i implacable que no mereix passar desapercebuda. Un dels motius d´elogi de tots aquells que han vist la pel·lícula és la seva implacable direcció de fotografia, una crua i devastada obra del basc Javier Aguirresarobe, que no deixa de treballar a Hollywood i que tot just està enllestint Eclipse, la tercera part de la nissaga Crepúsculo.