Si Cristiano Ronaldo havia somiat maneres de ser campió amb la seva selecció, segurament cap devia ser com la que va succeir ahir. Portugal, sense la seva estrella, lesionada a la primera part, i amb una gran disciplina defensiva, va aconseguir el seu primer títol important jugant de manera molt diferent a com ho ha fet sempre. La defensa i la tàctica de Fernando Santos, i un xut imprevisible del suplent Éder, que curiosament juga a França, al Lilla, mantenen viva la història de grans sorpreses en un campionat guanyat per comparses com Dinamarca o Grècia, en edicions anteriors.
França va sortir decidida i sabent què havia de fer, pressionar la sortida de la pilota dels portuguesos, que la perdien contínuament víctimes dels nervis. Tot i que el primer xut el va fer Nani, i va anar alt, els amfitrions van ofegar a poc a poc el rival. Primer va ser Sissoko, el millor de la primera part, qui va emular el nou jugador del València i després, dues ocasions clares. La millor, en una centrada preciosa de Payet, una gran rematada de cap de Griezmann i una estirada formidable de Rui Patrício i després, en el servei del córner, un cop de cap de Giroud massa centrat.
Cristiano deixa el partit
Però al minut 9 tot va canviar. Payet va entrar fort a una pilota i amb el genoll de la cama d'acompanyament va picar la ròtula de Cristiano, la qual va girar de manera brusca. El capità portuguès va mostrar que era una afectació greu de seguida i, tot i que va intentar continuar al camp, va haver de ser rellevat després de setze minuts d'agonia. Un cop duríssim per al seu equip.
De tota manera, tot el període esmerçat en corroborar la lesió del crac va servir perquè França perdés el ritme del joc. Fins al descans va inquietar poc el seu rival, només amb arrencades individuals de Sissoko. En canvi, els portuguesos podien complir el seu pla de provocar que no es jugués, de formar una teranyina amb el mig del camp de l'Spòrting de Lisboa (William Carvalho-Silva-Joao Mario) a ple funcionament, i fins i tot es va aproximar en una acció del segon, que no va arribar a rematar, i una altra de l'últim, que va centrar i va provocar que la pilota passegés davant de Lloris sense trobar rematador. Portugal acabava de parar el cop.
França, però a batzegades
Com era d'esperar, el combinat de Deschamps va dur el domini del partit en la segona part, però no va arribar a tancar Portugal a l'àrea. Les seves ocasions van arribar fruit de batzegades i d'accions aíllades, com la del minut 20, quan Griezmann, tot sol, va rematar fora amb el cap. La centrada havia estat d'un Coman qui havia substituït Payet, molt intermitent. El davanter del Bayern va donar més profunditat per la banda i Fernando Santos va provar de treure el seu equip de la cova situant Moutinho al centre del camp.
Els francesos van poder avançar-se amb un parell de xuts, de Giroud i de Sissoko, novament el millor en aquesta fase, i Portugal va donar l'ensurt amb una centrada xut de Nani i una posterior xilena de Quaresma que van rebutjar Lloris. Però res com l'última ocasió del partit, en temps afegit. El davanter suplent Gignac va estar a punt d'entrar a la història amb un retall espectacular a Pepe, però el seu xut, poc clar, va picar al pal dret quan tot l'estadi ja cantava el gol.
Quan ningú no s'ho pensava
França no va encarar bé la pròrroga. Va arribar-hi cansada i Deschamps no va reaccionar a temps fent un altre canvi. En la primera part, només una ocasió, la d'Éder en un cop de cap a la sortida d'un córner, que va aturar Lloris.
Davant d'un equip que no volia atacar i un altre que no tenia el cap clar, tot es resoldria en una acció puntual. Va estar a punt de sortir-se'n Guerreiro, però la seva falta directa va anar al travesser. Només dos minuts després, el gol històric. El davanter Éder agafa l'esfèrica des de la banda esquerra, va avançant i, davant d'un Umtiti que es va girar, deixar anar un xut violentíssim que entra com un obús a la porteria. Deschamps va fer tard el canvi que hauria hagut d'intentar abans, amb l'entrada de Martial. La copa havia volat cap al sud.
