En el veredicte, el jurat destaca que el processat va clavar una navalla a la víctima «de sorpresa» després que es barallessin perquè Gabriel li va recriminar la seva manera de conduir, ja que l’acusat anava sota els efectes d’haver pres droga. Tot i això, el jurat creu que el processat només tenia «lleugerament» alterades les facultats quan va clavar la navalla a la víctima al cor, una agressió que li va provocar una mort gairebé immediata.

En vista d’aquest veredicte, el fiscal demana 16 anys de presó per al processat per un delicte d’assassinat, mentre que l’acusació particular, que representa la família, en reclama 17 i mig pel mateix delicte. A més, demanen una indemnització d’uns 250.000 euros per als familiars de la víctima, entre els quals el fill, que tenia tres mesos quan el pare va morir. Per la seva banda, l’advocat defensor del processat ha dit que presentarà un recurs contra la sentència, per això considera un «contrasentit» demanar una pena. El magistrat president del Tribunal del Jurat, Santiago Vidal, ha donat al processat l’oportunitat de fer el darrer torn de paraula però Rafael no ha volgut parlar.

El jurat considera que l’acusat, de 35 anys, anava per la Via de Sant Ignasi de Manresa el 28 de juny del 2006 a la tarda conduint fent esses, ja que havia consumit droga. La víctima, de 25 anys, que també conduïa, va tocar-li el clàxon, i van començar una discussió verbal, cadascun des del seu vehicle. Tots dos van parar i, quan eren l’un davant l’altre, el processat va treure «de sorpresa» una navalla, que va clavar a la víctima al cor, que va morir gairebé a l’acte.

El veredicte també destaca que en el moment del crim el processat havia consumit droga i, per tant, tenia les facultats mentals «lleugerament alterades», però això no li impedia controlar els seus impulsos. També consideren els seus antecedents policials, tot i que no per aplicar-li la reincidència. En el judici, el processat va reconèixer que el mateix dia va anar a comprar i consumir droga a Martorell acompanyat d’una amiga, però que en cap moment no va agredir ningú ni es va discutir per un tema de trànsit.

Tot i això, la dona que acompanyava el processat aquell dia, Sònia G. S., va declarar en el judici que «estic seguríssima que vam parar a la Via de Sant Ignasi i que el Rafa va baixar del cotxe i es va desplaçar uns 200 metres a peu. Em pensava que només parlarien». La noia també va declarar que l’acusat va agafar una cosa de la guantera, i que després, quan l’acusat va tornar, tenia taques de sang a la camisa. Segons el testimoni de Sònia G. S., l’endemà l’acusat va trucar-li per dir-li que no comentés res de l’incident. Uns dies després, Rafael Gorreta Amaya va marxar a França, on va estar uns mesos collint fruita, tot i que tornava a Manresa cada dues o tres setmanes, ja que prenia metadona per la seva drogoaddicció. Els Mossos van detenir l’acusat el setembre del 2006 mentre recollia ferralla en un local de Puig-reig.