JOSEP SALLENT / MANRESA
El jutjat penal número 1 de Manresa ha condemnat per un delicte de lesions l’exjugadora del Gironella de futbol sala Clàudia Pons, en considerar provat que va clavar una empenta a una jugadora rival amb la intenció de danyar-li la integritat física. La jutgessa l’obliga a pagar una multa de 1.080 euros i a indemnitzar la víctima amb 4.000 euros més, la qual cosa suma en total 5.080 euros. Tot i que la fiscalia i l’acusació particular demanaven, a més a més, una pena de dos anys i mig de presó, la jutgessa ho ha descartat al·legant que la víctima ja tenia antecedents de problemes al genoll lesionat, cosa que va afavorir la lesió.
La sentència arriba un mes després del judici dels fets, que van tenir lloc el 17 de gener del 2004, durant un partit de Primera Divisió Femenina entre els equips sèniors del Gironella i el Santa Eugènia de Berga (Osona), al pavelló de la localitat gironellenca. Segons la sentència, cap al final del partit, la víctima, Sílvia Muntadas, del Santa Eugènia, va cometre una falta a una gironellenca, Gemma Armengol. Aleshores, amb el partit aturat, l’acusada, Clàudia Pons, integrant també del Gironella, va recórrer tota la pista i, en arribar a l’alçada de Muntadas, li va donar una empenta, que la va fer caure a terra i li va causar el trencament d’un lligament del genoll dret, segons l’escrit. La jugadora osonenca va haver de ser operada i va estar «entre set i vuit mesos» de baixa, segons va dir en el judici.
La jutgessa ha conclòs que la va empènyer amb la intenció fer-li mal o sent conscient de les possibilitats de fer-ho. La sentència dóna credibilitat a la versió de les companyes d’equip de la víctima, que van explicar que l’acusada «va venir corrent i va empènyer la senyora Muntadas amb tot el seu cos», fins i tot indicant la postura utilitzada (mig girada aixecant la cama). A més, també indica que l’àrbitre va qualificar d’«agressió» els fets. Descarta que la víctima «fes comèdia», com van dir alguns testimonis de la defensa, perquè està demostrat que es va fer «una ruptura dels lligaments del genoll dret, per la qual va haver de ser atesa mèdicament». També rebutja que la lesió se l’hagués fet a la jugada de la falta, ja que, en aquest cas, «no s’hauria aixecat de terra».
Pel que fa als testimonis de les companyes d’equip del Gironella, aportades per la defensa, la jutgessa destaca que totes van reconèixer l’existència d’un contacte físic entre Pons i Muntadas, però que les expressions que van fer servir per definir-lo (posar els braços, parar, apartar...) «no són sinó rodejos que s’utilitzen per evitar fer servir el verb empènyer, que no és altra cosa que apartar amb força o posar els braços amb força».
La majoria de les companyes d’equip de l’acusada van declarar també que Pons va cometre l’acció per evitar que Muntadas s’enfrontés amb Armengol, la jugadora que havia rebut la falta, però la jutgessa ho descarta i recorda que la mateixa Armengol, en la seva declaració, «no fa referència a cap acció de Muntadas de la qual ha-gués de ser defensada». La jutgessa també descarta que la víctima s’autoimpulsés enrere per simular l’agressió, ja que, segons un document mèdic, «per sofrir una lesió com aquesta és necessari una energia elevada, generada per una persona corrent».
Amb tot, la jutgessa constata que la víctima ja tenia anteriorment problemes al genoll, cosa que va «afavorir» la ruptura dels lligaments. Això, i el fet que «no existeixi una especial gravetat en la forma de causar la lesió», ha portat la jutgessa a aplicar el 147.2 del codi penal, que només preveu una multa en els casos de lesions poc greus. Per això, ha descartat la pena de presó que reclamaven la fiscalia i l’acusació particular.