Els esbarzers que ocultaven el cos es van retirar perquè ho va reclamar una veïna

J. S. | MANRESA "És una mica estrany tot plegat". El cap de Protecció Civil de Manresa, Xavier Jovés, no amaga la seva sorpresa per l'aparició d'unes restes òssies en un jardí abandonat al costat de la Culla, que els Mossos han atribuït "en el 99% de possibilitats" al malalt de l'hospital de Sant Joan de Déu, Josep Galera Candàliga, desaparegut el 5 de gener del 1998, tot esperant la certificació de les proves d'ADN. Tots els responsables dels cossos que van participar fa onze anys en la recerca de l'home, un veí de Puig-reig de 40 anys d'edat, es fan creus que el cadàver es trobés a escassos 150 metres del centre. Asseguren que la batuda que es va fer per la zona, en la qual van participar més de cent persones i fins i tot gossos ensinistrats, va ser exhaustiva, i consideren que la inaccessibilitat de l'indret és la causa principal que no se'l pogués localitzar. Els veïns coincideixen a assenyalar que els esbarzers i les males herbes s'han amuntegat durant molts anys en aquest punt, cosa que hi feia gai-rebé inviable el pas de vianants, tant des del carrer de Sant Blai com des del camí de la Culla.

Van ser uns jardiners d'Ampans que precisament divendres passat van anar a netejar la zona els que van descobrir les restes òssies. òssia i la roba que encara conservava (entre d'altres, el pijama i el batí que portava Galera quan va desaparèxier) han estat peces claus perquè els Mossos hagin conclòs que es tracta del veí de Puig-reig. Els ossos estaven ocults per la vegetació, que no havia parat de créixer.
"Es va buscar per tot arreu", assegura Jovés, que el 1998 ja era cap de Protecció Civil. Segons explica, "el primer que vam fer va ser una gran recerca per tot l'interior de l'hospital i no el vam trobar". A continuació, durant dos dies, "vam buscar per tot l'entorn de l'hospital". La recerca, afegeix, no només es va centrar en les proximitats immediates, sinó que va arribar fins a la variant de Manresa, Cal Gravat, Sant Pau, Santa Clara i la via dels Ferrocarrils. En diversos indrets, afegeix, es van netejar ermots per buscar el cos. En la recerca, hi van participar Bombers, Policia Local, Policia Nacional, Guàrdia Civil, voluntaris i, fins i tot, gossos ensinistrats.

Jovés puntualitza que, "a vegades, en llocs on hi ha moltes males herbes i esbarzers i no s'hi pot passar, l'únic recurs són els gossos. No fa gaire, van ser precisament els gossos els que van localitzar el cos d'una dona a Monistrol de Calders amagada entre la vegetació, sense que el dia abans el personal de recerca l'hagués trobada". En canvi, fa onze anys, els gossos no van poder olorar el rastre de Galera. "És estrany que durant tot aquest temps ningú no hagi vist el cos i s'hagi trobat onze anys després", conclou el cap de Protecció Civil.

El sotsinspector de la Policia Local de Manresa, Alfons Sánchez, també va participar fa onze anys en la batuda. "Jo era al grup que el va buscar per la zona de Cal Gravat i vam netejar a fons uns descampats, però no el vam trobar". Sánchez considera que el lloc on ha estat trobat el cos "no hi entrava ningú perquè estava ple de brossa i de vegetació, i l'accés era molt difícil. I fins que algú no ha netejat l'indret, el cos no ha aparegut".

Durant molts anys, els esbarzers, les males herbes i la brossa s'havien anat acumulant a l'espai on es trobava el cos, en un jardí abandonat al costat del carrer de Sant Blai i a un nivell inferior de la casa de la Culla. Fa uns quants dies, un petit incendi de vegetació en aquest punt, apagat ràpidament pels Bombers, va fer esgotar la paciència dels veïns propers, farts de la deixadesa que presentava el terreny. Una veïna del carrer de Sant Rafael, Teresa Miquel, es va decidir a trucar al telèfon d'atenció al ciutadà de l'Ajuntament (010). Segons va explicar ella mateixa ahir a aquest diari, "els vaig demanar que enviessin algú a treure tota la vegetació abans que no s'hi tornés a declarar foc per la brutícia". Divendres, finalment, s'hi van presentar els jardiners i va ser així com, finalment, es van descobrir els ossos amagats entre la malesa.

Una altra veïna del carrer de Sant Rafael, Pura Martínez, diu que "fa 40 anys que visc aquí i sempre ho he vist igual de mal endreçat". Segons ella, "tot estava ple d'esbarzers i era impossible passar per aquest tros". Martínez, malgrat tot, s'estranya que el cadàver hagi estat més d'onze anys sense que ningú no el veiés o el trepitgés.

Les plantes d'observació i tractament són unitats obertes

Si un pacient ingressat en una planta de l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa pren la determinació de fugir, no trobarà gaires dificultats en el seu propòsit. De fet, cada dia són diversos els malalts que marxen de l'habitació i surten a l'exterior a fer el cafè, a fumar o a prendre la fresca, encara que portin crosses o el gota a gota, sense ser controlats per ningú. Per aquest motiu, un malalt que mantingui la mobilitat física i decideixi fugir pot fer-ho simplement intentant passar desapercebut pel personal d'infermeria. No trobarà cap vigilant ni a la planta ni a l'entrada que li impedeixi sortir.

Fonts d'Althaia assenyalen que l'hospital té vigilants de seguretat en els espais on són obligatoris, que són els d'urgències (on es poden donar conflictes entre els usuaris i els metges) i en unitats especials com ara les de psiquiatria.

En canvi, assenyalen les mateixes fonts, les plantes d'observació i tractament són unitats obertes en què els ingressats només ho estan per voluntat pròpia i, per tant, poden marxar sempre que ho vulguin, encara que ho desaconselli el seu estat de salut. Així, si un malalt vol que se li dóni l'alta abans del que li recomanarien els metges, ha de signar obligatòriament un paper d'alta voluntària. Si l'usuari que manifesta la seva voluntat de fugir topa amb l'oposició de la família, aleshores els familiars i els professionals del centre poden arribar a un pacte perquè la persona sigui vigilada permanentment.

Sobre el cas del malalt desaparegut l'any 1998, i trobat ara cadàver, Althaia explica que estudiarà la documentació del cas, però assenyala ja d'entrada que no té cap responsabilitat sobre els pacients ingressats a planta, precisament perquè es tracta d'un hospital en règim obert en què no pot obligar a romandre-hi cap pacient, ni, per tant, tampoc el veí de Puig-reig desaparegut. De tota manera, analitzarà com van succeir els fets.