La jutgessa de Manresa absol l´alcalde de Manlleu

JOSEP SALLENT | MANRESA El Jutjat Penal número 1 de Manresa ha absolt l'alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), del delicte de prevaricació pel qual va ser processat tot just la setmana passada. Les acusacions demanaven una pena de vuit anys d'inhabilitació del càrrec, però la magistrada no només descarta que vagi cometre un delicte, sinó que, a més, assenyala que tampoc no va caure en cap error administratiu que, en cas d'existir, hauria d'haver estat jutjat pel tribunal contenciós.

Els fets es remunten al 3 d'octubre del 2002, quan l'Ajuntament de Manlleu va declarar un expedient de ruïna a la fàbrica de Can Rifà i va instar una de les propietàries a fer-hi obres de remodelació, amb la indicació que, si no s'executaven, se li imposaria una multa coercitiva de 600 euros. El decret, com és habitual, va ser signat per l'alcalde. El 17 de juliol del 2003, en observar que els treballs no s'havien dut a terme, l'alcalde va signar la multa de 600 euros, amb l'avís que el preu es doblaria si les obres no s'iniciaven. La propietària, però, havia mort feia sis dies, l'11 de juliol, fet que no va ser notificat a l'Ajuntament fins a l'1 d'agost. El 23 d'octubre, davant del nou incompliment, el consistori va imposar una nova multa coercitiva de 1.200 euros a la filla de la propietària, en tractar-se de la seva hereva natural.

La filla va decidir aleshores denunciar l'alcalde per un delicte de prevaricació en considerar que l'Ajuntament no li havia notificat l'existència de la multa coercitiva de la seva mare i que, en tot cas, ella encara no havia rebut formalment l'herència, per la qual cosa no l'havia de pagar.

En una sentència de setze folis emesa quatre dies després del judici, la jutgessa penal número 1 de Manresa assegura que la filla era la responsable de pagar la multa coercitiva perquè era la persona cridada a l'herència i perquè, segons va quedar acreditat en el judici, en vida de la seva mare, ja actuava com a propietària. A més, afegeix la magistrada, el mateix dia que va rebre formalment l'herència, el 19 de desembre del 2003, va vendre la seva part de fàbrica per 1.200.000 euros, amb la qual cosa ja sabia anteriorment que n'era l'hereva. D'altra banda, tot i la mort de la mare, la jutgessa afirma que la filla tenia coneixement de la notificació de la multa que l'Ajuntament havia enviat a nom seu uns dies abans. Segons recorda, en el judici, la filla va dir que no va llegir la carta i que la va donar al seu advocat, però va acabar reconeixent que sí que coneixia l'existència de l'expedient de ruïna. Per tant, conclou la sentència, el consistori sabia aquest punt i, per tant, no tenia cap obligació legal de donar-li audiència pública.