JOSEP SALLENTMANRESA
La gran majoria de robatoris de coure no es produeixen en cablejats públics, però els problemes de subministrament que provoquen estenen la falsa percepció d'un increment d'aquests furts. Així ho manifesten els Mossos d'Esquadra, que, a més, afegeixen que la davallada del preu del coure ha fet reduir el nombre de saquejos.
En municipis com Fonollosa, els lladres de cable d'una línia telefònica han deixat sense subministrament els veïns de Fals diverses vegades. De fet, els darrers mesos, a tota la zona del Bages oest i de l'alta Segarra, demogràficament poc poblada, han sovintejat els casos de robatoris a la catenària de la via del tren o a les línies elèctriques, que també s'han reproduït en altres punts de la Catalunya central.
Tot i així, els Mossos d'Esquadra asseguren que aquests casos representen només el 5% del total de robatoris de coure. L'inspector en cap de l'àrea central de delictes contra el patrimoni, Toni Mariscal, constata que la gran majoria són en deixalleries. "D'aquests equipaments, n'hi ha 400 a tot Catalunya", subratlla. "Tot els robatoris en cablejats no arriben al 5%, però són els únics que fan mal, ja que la gent es queda sense llum i telèfon i, per tant, es queixen", afegeix.
El 90% dels lladres de coure són de nacionalitat romanesa. Tot i així, Mariscal explica que el perfil de lladre de cablejat és molt diferent del que entra en abocadors. "Els que entren en deixalleries solen ser delinqüents comuns, i costa molt poder detenir-los. Els que recorren a les línies elèctriques o de telèfon, en canvi, són lladres especialitzats, amb coneixements en electricitat, i saben com ho han de fer per no electrocutar-se.
Però costa menys detenir-los, ja que el que fan és visible i les companyies poden detectar una incidència de seguida", diu.
L'inspector afegeix que els lladres solen pelar de seguida el cable per quedar-se el fil de coure i evitar així que es conegui la seva procedència en el cas que sigui intervingut per la policia.