Dilluns, el dia del temporal, a vostè li van ploure crítiques perquè va quedar atrapat en un tren avariat de Renfe, durant les primeres hores de la nevada, i va arribar tard a Barcelona, on havia de començar a coordinar l'emergència i tenia dues entrevistes en mitjans de comunicació.

Per què va decidir agafar el tren precisament aquell dia?

Perquè així ho faig cada dia de la meva vida. Dilluns, com que hi havia una situació anòmala prevista, vaig agafar el primer tren de Manresa, a les 5.49 hores. I vaig decidir agafar aquest mitjà de transport, com faig sempre, perquè no tenia cap por d'avaria. De fet, no es va espatllar per la neu, sinó per altres circumstàncies, ja que tot just començava a nevar i encara no n'hi havia a la via. Lamento que de forma esperpèntica això s'hagi elevat a categoria, quan no hauria de ser res més que una anècdota.

És a dir, vostè no va agafar el tren a les 8 del matí.

No. S'han dit moltes mentides, que ja obvio perquè ja hi estic acostumant. El meu objectiu era arribar al Centre de Coordinació Operativa poc després de les 7 del matí, i per això vaig agafar el primer tren del dia, el de les 5.49. El que va passar és que es va avariar després d'haver passat l'estació de Vacarisses. Vam estar una mitja hora parats i, després, vam recular fins a Castellbell, i allà vam fer transbordament a un altre tren. Entre una cosa i l'altra, vaig arribar a Barcelona una mica abans de les 9 del matí. Però l'avaria no va ser per la neu. El risc aquell matí hauria estat anar-hi en cotxe.

I mentre estava a dins del tren aturat, patia pel seu retard?

No patia pas per les conseqüències de la meva absència, sinó per la interpretació previsible d'algunes persones.

Els crítics creuen que vostè hauria d'haver passat la nit a Barcelona, tenint en compte la importància de la nevada que vostès mateixos havien previst.

Quan es tenen ganes de criticar, es poden buscar raons per tot arreu. Però no hi havia cap raó concreta que ho justifiqués. Durant tot el diumenge, vaig treballar des de Manresa en les feines de preparació del dispositiu, contacte amb els mitjans de comunicació, amb la sala... amb tothom. Avui dia no hi ha problemes de separació física.

La seva peripècia de dilluns l'ha fet posar en dubte la seva aposta pel ferrocarril?

No. Ja fa quatre anys que vaig dos cops al dia en tren, i dilluns va ser la primera vegada que em vaig trobar amb una avaria així. Fins ara, mai no havia hagut de recular enrere després d'estar-nos mitja hora aturats. Evidentment, sí que he patit els inconvenients típics, com ara els retards en tornar des de Barcelona. Però, a l'anada, el tren no havia fallat mai, havia anat sempre en el seu horari. Això no vol dir, però, que estigui gaire satisfet del servei de Renfe, ni de la durada del seu viatge, ni de la manca de renovació dels trens...

Vostè ha hagut d'afrontar fins ara dues grans emergències d'abast territorial: aquesta nevada i la ventada de fa un any. Quina ha estat la més traumàtica?

La ventada, perquè hi va haver circumstàncies més dramàtiques des del punt de vista personal.

Quina ha estat la més difícil de gestionar?

Les emergències que tenen un abast territorial tan ampli sempre tenen un grau de complexitat més gran, perquè hi intervé molta gent i es prenen moltes decisions.

Està satisfet de la feina feta per Interior aquesta nevada?

En una emergència per causes naturals, sempre hi ha coses per millorar. La gestió ha estat correcta, des de les fases prèvies. Però entre tots hauríem d'intentar crear les condicions perquè aquest país es plantegi d'una vegada de manera seriosa com pot resistir millor als efectes de la meteorologia adversa, i com es pot recuperar millor. Ha quedat demostrat que hi ha elements molt vulnerables que són serveis bàsics, com les xarxes de transport, de telefonia...

Alguns els acusen d'improvisació durant la nevada.

Jo crec que es va actuar d'una manera justa tant en les previsions com amb la reacció posterior, tenint en compte que es tractava d'un fenomen força excepcional.