El Jutjat Penal 1 de Manresa ha absolt els quatre ginecòlegs de l'hospital de Berga que van ser jutjats per un suposat part irregular en què la denunciant, una veïna de Gironella, va perdre l'aparell reproductor i va patir diverses lesions i seqüeles. La magistrada considera que l'actuació dels quatre metges va ser correcta i que el retard en el diagnòstic de l'endometritis que patia no és atribuïble en cap cas a la mala pràctica professional.
El judici es va celebrar fa un mes, gairebé set anys després dels fets, que van tenir lloc durant el període nadalenc d'entre el 2003 i el 2004. Tant l'acusació particular, que representava la denunciant i la seva família, com la fiscalia consideraven els fets com un delicte de lesions per imprudència mèdica i demanaven per als acusats, respectivament, les penes de tres anys i de dos anys i mig de presó, a banda de la seva inhabilitació com a metges durant tres anys. En cas que la jutgessa descartés la tipificació dels fets com un delicte, la fiscalia va demanar, com a pena alternativa, que els fets fossin reconeguts almenys com una falta.
Finalment, però, la magistrada ha descartat una cosa i l'altra i ha absolt els quatre ginecòlegs de tots els càrrecs. Les acusacions sostenien que, tot i els símptomes que va patir la noia després del part (com ara febre i dolor abdominal), els metges no van fer la prova pertinent (un TAC) i que, per això, només li van saber diagnosticar una pneumònia i una infecció de la ferida de la cesària, però no l'endometritis (una infecció de les parets de l'úter) que patia la denunciant. La malaltia no va ser diagnosticada fins onze dies després de l'operació, quan ja estava molt avançada. Aleshores, va ser derivada a la Vall d'Hebron, on se li va extirpar l'aparell reproductor i va estar ingressada dos mesos.
Circumstàncies especials
La sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, assenyala que el retard en el diagnòstic de la pacient no és imputable a la imperícia professional dels metges, sinó a una sèrie de circumstàncies especials del cas. I és que, abans de diagnosticar-li l'endometritis, la noia va patir tres infeccions més, que responien als mateixos símptomes, i que ja van ser tractats amb antibiòtics, l'efecte dels quals va fer endarrerir el diagnòstic de la quarta patologia, l'endometritis. A més, aquesta infecció de l'úter es va anar gestant silenciosament de forma totalment immune als antibiòtics, de manera que, encara que s'hagués detectat abans, els metges li haurien hagut d'haver extirpat igualment els òrgans reproductors, assenyala la jutgessa.
La sentència relata tot el procés des que la noia va anar de part, el 29 de desembre, fins que va ser derivada a la Vall d'Hebron, el 9 de gener. La magistrada considera que el part, mitjançant cesària, va ser correcte, igual que l'operació posterior per una hemorràgia postpart. Després d'aquesta reintervenció, diu la sentència, l'úter de la pacient estava intacte i no hi havia cap indicació que hagués de ser extirpat per una endometritis.
A partir del 2 de gener, la noia va començar a presentar símptomes com febre, debilitament, tos, vòmits i dolor abdominal. Una radiologia de tòrax li va detectar una pneumònia i una flebitis i, més tard, una ecografia li va diagnosticar també una infecció de la ferida quirúrgica. Les tres infeccions eren tractades amb els antibiòtics convenients i la noia va anar millorant amb el pas dels dies. El 9 de gener, però, a causa de l'empitjorament sobtat del seu estat, els metges li van realitzar el TAC, que va detectar que la noia també patia l'endometritis, la data d'origen de la qual es desconeix, però que es trobava ja en un procés avançat.
L'acusació particular i la fiscalia estudiaran ara si presentar, en els propers deu dies, un recurs a l'Audiència de Barcelona.
