ISAAC DOMÈNECH|MANRESA
El Servei Català de Trànsit està estudiant retirar o canviar la ubicació del radar de la C-16 a Navàs perquè sanciona per sobre de la mitjana i, per tant, no fa la funció de reducció de la velocitat de marxa dels conductors. Aquest radar ha sobrepassat les quantitats normals que pot recaptar i per això Trànsit estudia si cal fer un reforç de la senyalització, o bé variar uns metres la seva ubicació, o fins i tot retirar-lo.
Des de Trànsit no entenen per què el radar instal·lat a Navàs és un dels tres que més sancions posen de Catalunya, ja que creuen que està en una recta llarga i visiblement senyalitzat, fet que motiva el replantejament de la seva ubicació perquè sanciona molt més del previst inicialment. El radar és efectivament en un tram recte, al final de la variant de Navàs, al capdavall d'una llarga baixada en sentit nord, i la càmera hi està instal·lada pràcticament de manera permanent. Elements, aquests últims, que expliquen que alguns conductors puguin sobrepassar el límit de 100 k/h d'aquest punt de la carretera C-16, que en aquest punt té característiques d'autovia (amb dos carrils en cada sentit de la marxa). La senyalització d'advertiment del radar consisteix en una placa vertical a peu de carretera uns metres abans del piló on hi ha ubicat el radar.
Juntament amb el de Navàs, el Servei Català de Trànsit també està estudiant modificar els radars que hi ha situats a la B-23, a la alçada de Molins de Rei (Baix Llobregat) i el de la C-33, a Montcada i Reixac (Barcelonès). El Servei Català del Trànsit ha examinat un per un el comportament dels radars que hi ha repartits pel país i ha arribat a la conclusió que una vintena de radars es reubicaran cada any i que se n'instal·laran trenta més. Des de Trànsit consideren que la funció dels radars és reduir la velocitat i no recaptar diners per mitjà de les sancions, ja que si recapten més del compte se n'ha de replantejar la seva ubicació.
El director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, ha explicat que la decisió de canviar aquests radars es deu al fet que no exercien la funció dissuasiva que buscaven, ja que "un radar que al cap dels anys continua sancionant molt és un radar que no ha aconseguit un dels seus principals objectius, que és corregir la conducta dels conductors". Els radars de Navàs, Molins de Rei i Montcada i Reixac es modificaran després de constatar que van arribar a recaptar prop de nou milions d'euros en tres anys, una xifra del tot inusual. De fet, anualment, el 75% dels radars presents en les carreteres catalanes recapten menys de 160.000 euros, mentre que el 25% restant, situats en zones molt transitades, recapten entre 160.000 i 800.000 euros.