Les emocions estaven a flor de pell, els ulls de molts familiars i amics estaven al límit de ser desdibuixats per les llàgrimes, i l'alegria era ben palpable a l'ambient. Però no desbordada. Després de conèixer l'absolució, tant Corominas com el seu entorn van evitar donar mostres d'eufòria i van optar per la satisfacció continguda, si més no davant de la premsa. Tant continguda que ni el gendre dels Tous ni cap dels seus familiars no va voler fer declaracions.

La jornada havia arrencat a les 4 de la tarda, quan, amb només una hora de marge, l'Audiència de Barcelona va anunciar que ja hi havia fumata blanca i que el jurat popular ja tenia decidit el veredicte, que es llegiria a les 5 de la tarda. Finalment, però, la lectura va començar amb mitja hora de retard, ja que, a l'hora convinguda, encara no havien arribat tothom, ni tant sols la magistrada, Maria de la Concepción Sotorra.

Durant la lectura del veredicte, l'escena era la mateixa que la dels tretze dies que va durar el judici, amb els advocats, la fiscal, la magistrada, la secretària i els membres del jurat popular asseguts als seus llocs. Amb dues diferències, però. D'una banda, l'absència de l'advocat de l'acusació particular, Josep Riba, que, per qüestions professionals, estava a Madrid, i que va ser substituït per la companya de bufet que l'ha acompanyat aquests dies. I, de l'altra banda, la posició en què Lluís Corominas va escoltar el veredicte: al mig de la sala, dempeus, d'esquena al públic, i davant del micro, tot i que no va haver d'articular cap paraula.

Mentre la secretària anunciava el resultat de les votacions, ja es va començar a entreveure una majoria de sis membres del jurat favorable als arguments de la defensa de Corominas, la qual cosa feia presagiar el veredicte final. Cares de nervis i tensió entre el públic, format majoritàriament per familiars i amics de l'acusat, que van ser envaïdes per l'alegria i l'emoció quan es va confirmar la sentència. Era el moment de les abraçades, els somriures i ulls plorosos. Tot, però, molt contingut. "Ja està tot!", manifestava un amic als pares de Corominas.

El gendre dels Tous tampoc no es va deixar endur per l'eufòria. Amb l'emoció reflectida també en la seva mirada, va abraçar la seva esposa, Alba Tous, que ha estat sempre al seu costat durant tots els dies de judici, i la resta de familiars presents. Abans de sortir al carrer, Corominas es va tancar en privat amb tots ells. En sortir a l'exterior, una legió de periodistes va intentar aconseguir sense èxit alguna paraula seva. Entremig de micròfons i càmeres, el gendre dels Tous va entrar al cotxe on l'esperava el seu xofer. Un cop a dins, just abans de marxar, Corominas va fer, llavors sí, un gest d'aprovació davant dels periodistes aixecant el dit gros de la mà. La incertesa i l'angoixa s'havien acabat.