La sentència rebutja la majoria de peticions d'invalidesa de proves per part de les defenses, que al·legaven vulneració de drets als seus clients. Però, tot i això, ha acceptat anul·lar algunes d'aquestes proves, tot recriminant algunes actuacions de la jutgessa de Manresa que va instruir el cas. Les proves invalidades, però, no tenien un poder incriminatori gaire elevat.
Concretament, la sentència censura que la jutgessa de Manresa autoritzés punxar inicialment el telèfon d'un anoienc de qui es creia que podia estar implicat en els fets, però que després es va demostrar que no hi tenia res a veure. La motivació per intervenir-lo va ser "insuficient", diu la sentència.
L'Audiència també considera nul·la la resolució judicial que va autoritzar els Mossos a incorporar les coordenades dels terminals de diversos números sense especificar la identitat de les persones a qui corresponien ni l'interès que podia tenir la informació.
El jutge també ha invalidat la declaració que va fer el menor ja condemnat al jutjat d'instrucció de Manresa per "haver-se vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva". Per aquest motiu, la incriminació que va fer el menor a diversos acusats no s'ha validat com a prova.
En canvi, l'Audiència ha validat les proves més importants, com la majoria de punxades telefòniques als telèfons dels acusats (on es reconeixien els fets) i la geolocalització dels terminals dels acusats al lloc dels fets. També ha acceptat les declaracions que els acusats van fer fa dos anys davant la jutgessa de Manresa i, per tant, ha tingut en compte la confessió dels fets que van fer cinc d'ells. La sentència rebutja que ho fessin coaccionats pels investigadors dels Mossos que estaven a la sala de declaracions i assenyala que els acusats ni es van adonar que hi eren.
