Amb l'arribada del nou equip de govern de CiU i ERC l'any 2007, liderat per l'alcalde convergent Joan Manuel Garcia, l'Ajuntament va decidir tancar l'empresa municipal Promucast, que acumulava un deute de 653.000 euros. Promucast és l'entitat pública que va licitar el projecte d'urbanització de la Bòbila i que ara està sent investigada pel jutge de Manresa. El seu gerent, Rafael Arcas, és un dels quinze imputats del cas.

De fet, la situació econòmica de l'Ajuntament d'aquell 2007, quan encara no havia esclatat la crisi econòmica, era ja pràcticament de fallida, a causa en bona part pel deute acumulat de Promucast. El consistori va clausurar tant aquesta empresa com també la Societat Municipal de l'Habitatge.

Promucast havia estat engegada a final dels anys 90 per l'aleshores alcalde, Joan Montsech (PSC), un dels ara imputats. Un dels projectes municipals que va licitar va ser el de la urbanització de la Bòbila, que ara és objecte d'investigació. El projecte va afectar l'antic sector de la Bòbila de Sant Vicenç, que va passar a convertir-se en la principal àrea de creixement residencial de la població. Es tractava d'una àrea de 24.000 metres quadrats que s'havia convertit en una illa enmig de tota una zona ja edificada i que l'Ajuntament havia adquirit l'any 1995. El 1998, el consistori en va aprovar el pla urbanístic, que va incloure la construcció tant d'habitatge privat com de pisos de protecció oficial públics.

Les obres d'urbanització van començar l'abril del 2003, pocs mesos abans de les eleccions municipals en què Montsech va perdre l'alcaldia i va passar a ser ocupada pel republicà Valentí Carrera (ara també imputat), amb un pacte amb CiU.

La urbanització de la Bòbila es va inaugurar l'1 de novembre del 2005. L'acte d'inauguració va ser presidit per Joan Montsech, que tornava a ocupar l'alcaldia des del 2004 gràcies al suport del regidor trànsfuga de CiU Magí Giralt (tots dos ara imputats precisament en aquest cas). Durant el seu parlament, Montsech va destacar que la inauguració de la nova Bòbila era "el tret de sortida oficial" del moment de transformació "radical" que estava experimentant la població. Segons va explicar llavors, en els següents cinc o deu anys Sant Vicenç havia de perdre "la condició de poble rural" per "anar-nos acostant a uan ciutat". I això, va afegir, "comportarà molts canvis sociològics, urbanístics i econòmics".