"Et tiren la casa a terra, tu no en tens la culpa, no reps cap indemnització i, a sobre, et fan pagar 51.000 euros en costes judicials. És un cas realment molt trist". Daniel Alsina i la seva mare, Salut Casas, es miren amb resignació les bigues desplomades i el munt de runa en què es va convertir la seva casa familiar ara fa gairebé set anys, quan una grua d'unes obres veïnes es va desplomar sobre la teulada, va ensorrar una bona part de l'immoble i els va forçar a abandonar-lo. Ara, ja han assimilat que mai no podran veure complert el seu somni: reconstruir l'habitatge que els havia acollit tota la vida i tornar a instal·lar-s'hi.

Durant aquests anys, confiaven que el llarg procés judicial iniciat després dels fets acabaria de l'única manera possible: rebent una indemnització que els pertocava a dreta llei, amb la qual poder refer l'immoble, situat al carrer Llibertat de Manresa. Però ara ja tenen la sentència definitiva, que han rebut com una galleda d'aigua freda: les empreses denunciades no van ser les responsables de la caiguda de la grua. I ja és massa tard per denunciar les que sí que haurien pogut respondre per l'accident, perquè el cas ja ha prescrit amb el pas del temps.

Resultat: ningú no ha pagat ni un cèntim a la família pels danys provocats per la grua, ja no hi ha possibilitat que ningú ho acabi fent i, a més, els Alsina Casas ara han de pagar les costes judicials de les empreses denunciades, que sumen 51.000 euros en total. Fins ara, ja s'havien gastat 30.000 euros en el procés judicial i, mentrestant, durant tot aquest temps, han continuat pagant en impostos i assegurances uns 2.400 euros anuals per una casa ensorrada on no viuen i on ja no ho podran fer-ho.

«Segur que al meu marit li va costar la vida»

Ha calgut esperar més de sis anys fins a la publicació de la sentència definitiva del cas. Massa temps per a Ramon Alsina, que va morir l'agost del 2013, a l'edat de 80 anys, uns mesos després d'haver patit una metàstasi que li va perjudicar la salut. «Jo estic segura que al meu home tot això li va costar la vida». «El que em sap greu és veure que, al final, el Ramon tenia raó: els últims anys, sempre deia que ell segurament ja no veuria la indemnització. I al final ha resultat que no la veurem cap de nosaltres».