La sentència de l'Audiència de Barcelona confirma el que ja va dir el Jutjat de Primera Instància 2 de Manresa: les tres empreses denunciades (la promotora, la constructora i una companyia asseguradora) no van ser les que van contractar la grua i, per tant, no tenien cap responsabilitat ni en la supervisió dels treballs de la màquina ni en l'accident. Segons la sentència, la família hauria d'haver denunciat el propietari de la grua i, en segon lloc, l'empresa estructurista que la va subcontractar. Com que mai no han estat part del procés judicial, ara ja ha passat el termini perquè puguin ser denunciades, ja que el cas ha prescrit.

"Hauria fet molt bé l'actora de demandar abans el propietari de la grua, l'empresa col·laboradora amb l'administració i, després, si de cas, l'empresa estructurista i els seus respectius asseguradors, abans que adreçar l'acció contra ningú més. O, per assegurar el tret, inclosos els també ara demandats, afrontant en cada cas les costes dels finalment absolts", assenyala la resolució de la secció onzena de l'Audiència de Barcelona. "De fet, estem en un cas d'error en el tret, en la direcció donada a l'acció", conclou.

Ha calgut esperar més de sis anys fins a la publicació de la sentència definitiva del cas. Massa temps per a Ramon Alsina, que va morir l'agost del 2013, a l'edat de 80 anys, uns mesos després d'haver patit una metàstasi que li va perjudicar la salut. "Jo estic segura que al meu home tot això li va costar la vida. Ell ja ho deia sempre: ja veureu com em moriré i no podré tornar a casa", diu la seva vídua, Salut Casas, que convivia amb ell a l'habitatge destruït en el moment dels fets. "El que sap greu és veure que, al final, el Ramon tenia raó: els últims anys, sempre deia que ell segurament ja no veuria la indemnització. I al final ha resultat que no la veurem cap de nosaltres", afegeix amb la veu trencada.

"Tot això desgasta molt, envelleix molt. Nosaltres únicament volíem refer la casa amb els diners que cobréssim de la sentència, per tornar-hi a viure. I, de sobte, veus que això no pot ser i que tens un deute de 51.000 euros", manifesta el fill, Daniel Alsina. "Ens sentim totalment enganyats".

Ara, la família ja ha desistit de poder tornar a recuperar la casa de tota la seva vida, ja s'han fet la idea d'haver-se de vendre la parcel·la perquè la promotora que la compri "hi faci el que vulgui".