El Tribunal Constitucional ha confirmat la decisió del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es repeteixi el judici amb jurat a Lluís Corominas, gendre dels joiers Tous, que en un primer judici va ser absolt de l'homicidi d'un suposat lladre el 2006.
D'aquesta forma, el tribunal de garantia constitucionals ha rebutjat el recurs d'empara que va presentar Corominas, que va al·legar que la decisió de repetir el seu judici vulnerava els drets a la tutela judicial efectiva sense indefensió i el dret a la presumpció d'innocència.
Al març del 2013, el tribunal superior català va anul·lar per arbitrari el veredicte del jurat que va absoldre Corominas de l'homicidi del presumpte lladre i va ordenar repetir el judici amb un nou tribunal popular, en desmuntar l'argumentació que el gendre dels Tous havia actuat per una por insuperable.
Aquesta decisió va ser avalada posteriorment pel Tribunal Suprem.
El gendre dels Tous, que era responsable de seguretat de la família de joiers, va disparar a un suposat lladre prop del xalet familiar al desembre de 2006.
En la seva sentència, la Sala Segona del Constitucional sosté que la doctrina admet la possibilitat d'anul·lar una sentència penal absolutòria quan es produeix una fallida de les regles del procés en perjudici de l'acusació, a més d'exigir una motivació suficient per a les absolucions dictades per un tribunal del jurat.
El Constitucional subratlla que el tribunal superior català i del Suprem van ordenar la repetició del judici perquè la sentència dictada per la magistrada que va presidir el jurat va apreciar l'eximent completa de legítima defensa "quan, per contra, el jurat havia rebutjat incloure en l'acta del veredicte cap qualificació sobre quina va ser la intencionalitat de l'acusat en efectuar els trets".
És a dir, segons el TC, que la magistrada va completar "els termes del veredicte" i els va reconduir "cap a una reformulació de la intencionalitat de l'acusat" que no era coherent amb els fets declarats provats pel jurat.
No obstant això, el que havia d'haver fet, tal com estableix la llei, era tornar l'acta al jurat perquè aquest completés el seu veredicte.
En ordenar la retroacció de les actuacions i la repetició del judici per un nou jurat, afirma el Constitucional, el TSJC va reparar "el dret a la tutela judicial efectiva que també assisteix a l'acusació" sense que pugui entendre's que va vulnerar el dret de defensa del demandant d'empara.
La reparació va consistir només a ordenar que un nou jurat solucionés l'error de l'acta que la magistrada president havia rectificat "envaint competències reservades al Jurat amb exclusivitat, per expressa voluntat del legislador".
El Constitucional rebutja que s'hagi produït vulneració del dret a la presumpció d'innocència del gendre dels Tous perquè en cap moment ni el TSJ de Catalunya ni el Suprem "es van pronunciar sobre la culpabilitat o inculpabilitat de l'acusat", ni van alterar "els fets en el seu perjudici".
Únicament es van limitar a exercir "un control extern" a allò decidit pel tribunal del jurat i determinar l'"absència de racionalitat" en la sentència absolutòria "sense abordar qüestions de fons en termes de condemna".
A més de rebutjar que s'introduïssin "fets provats nous que no estaven en el veredicte", el Constitucional avala la decisió del tribunal català perquè es va limitar a ordenar la repetició del judici "sense prejutjar de cap manera el resultat del nou enjudiciament".
