El Sistema Solar no és cap excepció. Pràcticament totes les estrelles que veiem al cel tenen planetes al seu voltant. Des de fa anys, la missió Kepler, un telescopi que orbita fora de la nostra atmosfera, ha anat identificant alguns d'aquests planetes en altres estrelles de la galàxia.

Ara, després d'analitzar les dades obtingudes durant quatre anys, els científics han ampliat el catàleg d'exoplanetes (planetes en altres sols) incorporant 500 nous mons als fins ara 4.175 registrats. Entre ells, una dotzena correspon a planetes d'una mida similar al nostre, no més de dues vegades el radi de la Terra, i orbiten en l'anomenada 'zona habitable' de la seva estrella; és a dir, estan a la distància justa com perquè es donin les condicions compatibles amb la vida, ja que la calor que arriba del seu sol és l'adequat per permetre que existeixi aigua en estat líquid.

Però les observacions també han proporcionat alguna sorpresa curiosa. Dels dotze planetes 'bessons' a la nostra Terra, un permet endevinar el que li pot passar en un futur llunyà a la nostra llar còsmica. El planeta Kepler 452b es troba a una distància de 1.400 anys llum (és a dir, la llum que arriba ara a nosaltres es va originar fa 1.400 anys) i acompanya una estrella de característiques molt similars al nostre Sol, ja que només és un 4 per cent més massiva i un 10 per cent més brillant. A més, orbita el seu sol a la mateixa distància que la Terra dóna voltes al voltant del nostre.

La NASA l'ha qualificat com "un cosí, més gran i més vell, de la Terra". "Aquest és fins ara el planeta que més s'assembla a la Terra i alguna cosa que podem anomenar llar", va explicar un dels científics del programa.

Tot sembla indicar que Kepler 452b és un planeta rocós i es classifica dins de les anomenades 'superterres', aquells planetes que tenen una mida intermedia entre la de la Terra i la de Neptú. Aquests són curiosament els planetes més abundants detectats fins ara, tot i que en el nostre Sistema Solar no n'hi ha cap. Però, malgrat totes les similituds d'aquest planeta amb el nostre, la seva estrella és 1.500 milions d'anys més vella que el Sol, així que la seva anàlisi permet entreveure quin serà el futur de la Terra.

"Si es tracta d'un planeta rocós, la seva ubicació sembla assenyalar que està entrant en una fase desbocada d'efecte hivernacle en la seva història climàtica", afirma Doug Cladwell, de l'Institut SETI, que indaga la recerca de vida fora de la Terra. "La creixent energia del seu sol envellit podria estar escalfant la superfície, evaporant els oceans. L'aigua podria haver-se perdut en aquest planeta per sempre", assegura. Per això, els científics sospiten que Kepler 452b pot estar experimentant un procés similar al que patirà la Terra d'aquí mil milions d'anys, a mesura que el nostre Sol envelleixi i s'endinsi en noves fases de la seva vida estel·lar.

Més enllà d'aquesta dada curiosa, encara queda molta tasca investigadora amb les dades de Kepler. "Amb anàlisis millorats, els astrònoms poden determinar el nombre de planetes petits i de temperatura adequada que són els millors candidats per albergar vida", ha assegurat Jeffrey Coughlin, també científic de l'Institut SETI.

Com es detecta un planeta? Bàsicament, els astrònoms analitzen petits canvis periòdics en la brillantor de les estrelles, que revelen el pas per davant d'un objecte que redueix la llum que arriba a nosaltres, igual que si passem la mà davant d'una bombeta. La intensitat d'aquest lleu descens de brillantor permet calcular la mida del planeta; la periodicitat amb què es produeix el fenomen està relacionada amb la distància a la qual es troba de la seva estrella. Posteriors anàlisis permeten corroborar que aquest efecte es deu realment a un planeta.