Encara es trigarà uns dies a donar totalment per extingit el foc?

Sí, segurament serà en els propers dies. Estem davant d'un incendi en què hem pogut donar una resposta efectiva, podríem dir que en un sol dia, gràcies a una tasca professional molt ben valorada per tothom. Els veïns desallotjats només van haver d'estar una nit fora de casa i les carreteres es van reobrir ja dilluns.

Aquest estiu ja es presentava molt complicat, per la sequera acumulada i les altes temperatures, però fins ara els Bombers havien pogut aturar a temps tots els incendis declarats a Catalunya. Per què el d'Òdena es va descontrolar tan ràpid? Què va passar?

Aquest incendi tenia una dificultat addicional. Es va originar en un moment de vent de ponent, que bufava a 5 quilòmetres per hora. I es va produir amb una vegetació absolutament seca. Hauríem d'anar sis anys enrere per trobar una primavera tan seca com la d'aquest 2015. A més, hi havia una humitat baixíssima, que no arribava al 20%. Aquests tres factors van afavorir una propagació del foc imparable.

Quina estratègia es va seguir?

Doncs perimetrar el foc, encerclar-lo, veure cap on es podia dirigir, i fer focs d'eixamplament, és a dir, cremes controlades perquè, quan hi arribés l'incendi, ja no pogués avançar més. Llavors, també es va dur una estratègia molt ben coordinada amb maquinària pesada. A l'entorn de Sant Salvador de Guardiola hi havia zones molt difícils, que no s'hi arribava de cap manera. Amb màquines pesades, vam obrir camins perquè hi poguessin passar els camions dels Bombers i, alhora, servissin també de tallafocs. I un element decisiu va ser la carretera de Can Maçana, que ens feia de frontera cap a Marganell i tot el massís de Montserrat.

Les flames van arribar a travessar la carretera i el parc natural de Montserrat va perillar...

Sí, el foc va saltar la carretera, però els bombers i les ADF van aconseguir aturar-lo. Va ser decisiu. I, durant la nit de diumenge a dilluns, es va fer un treball molt intens. En els moments més crítics, hi teníem el màxim de dotacions, vam arribar a desplegar 139 vehicles terrestres i 22 mitjans aeris, que és moltíssim. Si no hi haguéssim fet front amb aquesta professionalitat tan gran, hauríem arribat a tenir un potencial d'entre 4.700 i 5.000 hectàrees cremades.

Afortunadament, es van poder concentrar tots els recursos dels Bombers perquè no hi va haver incendis simultanis a Catalunya.

Sí, és evident. Per això, ara ja hem estat buidant la zona, per tornar a repartir els recursos pel país.

En l'incendi hi havia dos flancs, l'esquerre i el dret. En quin es van destinar més recursos?

En l'esquerre. Primerament, ens preocupava moltíssim el dret, perquè hi teníem la carretera de Can Maçana que ens feia de tallafocs. Un cop assegurat aquest flanc, ens vam centrar més en l'esquerre, perquè ens preocupava que la marinada propagués el foc cap al nord, cap a Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola. De fet, per aquest motiu vam haver de desallotjar la urbanització de Ca l'Esteve, així com també una casa de colònies.

Eren desallotjaments absolutament imprescindibles?

Sí, perquè ens feia realment patir la gent que hi vivia. De fet, no hem lamentat cap casa cremada, però sí que n'hi va haver alguna que va quedar ombrejada per les flames. No se sabia com evolucionaria el foc i vam actuar amb responsabilitat, vetllant per totes aquestes persones, perquè estiguessin segures.

Parlem ara del moment en què va començar el foc, en uns camps de la finca can Rossinyol d'Òdena. Els Agents Rurals han conclòs que va ser causat per la màquina picadora de palla d'un agricultor. Ell ha assegurat que, quan va veure el foc, va intentar apagar-lo i, en no aconseguir-ho, va avisar el 112. Va ser ell qui va donar el primer avís?

Sí. Bé, no puc assegurar el 100% que fos el primer, però va avisar, sí. És cert que diumenge, quan va declarar, va caure en alguna contradicció. Però va ser un acte absolutament accidental i involuntari.

Per tant, entén que l'agricultor no va fer res malament?

Bé, ell, aquell dia, podia fer aquesta activitat, era legal. Per unes circumstàncies, la màquina, que era antiga, va fregar una pedra i va generar les guspires. Va ser, per tant, accidental, però sí que és cert que aquesta maquinària provoca riscos. Però tot això s'haurà de dirimir en el marc de la investigació judicial.

El nivell d'alerta que hi havia aquest diumenge, tot i ser molt alt, permetia l'activitat agrícola. L'incendi d'Òdena obligarà a replantejar la normativa de cara a propers estius i a limitar molt més les activitats en els dies de risc de foc?

Ens portarà a reflexionar-hi, sí, tot i que això pertoca molt més al departament d'Agricultura. Però, entre tots plegats, analitzarem aquesta situació. De tot se n'aprèn i de tot se'n poden extreure lliçons.

Tenint en compte que el potencial de l'incendi era molt gran, estan raonablement satisfets de com ha acabat tot plegat?

No puc parlar de satisfacció quan malauradament hem perdut 1.200 hectàrees, i això sempre causa tristesa i desolació. Però sí que puc fer una felicitació contundent als Bombers, els Agents Rurals, les ADF, els voluntaris de Protecció Civil, els Mossos i la resta de cossos d'emergència. Tothom ha estat a l'altura, hem treballat sense parar, amb intensitat i professionalitat. A més, més enllà de la pèrdua de bosc, ningú no ha hagut de lamentar grans danys materials, només puntuals.

Un gran incendi com aquest sempre desperta moltes mostres de solidaritat entre la població.

Sí, hi ha hagut moltíssima solidaritat, molta gent ajudant als centres d'allotjament, fent entrepans, el que fos. Catalunya és un país molt solidari, i és per estar-ne orgullosos.