«Torno a estar ben neguitosa». Amb una mànega, Patrícia Santadella anava ruixant l´entorn cremat de casa seva, a la urbanització Ca l´Esteve de Sant Salvador de Guardiola. Però la mirada no la tenia clavada al terra, sinó al cel, per observar com els helicòpters dels Bombers anaven passant a banda i banda. «Bufa molt de vent un altre cop», deia amb inquietud. Al matí, ella i el seu xicot havien descobert que les flames havien cremat una part de la seva finca, però havien respirat alleugerits perquè la casa, almenys, s´havia salvat. «Temíem el pitjor. Crèiem que ens la trobaríem cremada. Per això em fa tanta por un altre cop aquest vent», deia.

Diumenge, l´incendi va arribar a les portes de la urbanització i va queixalar algunes de les finques situades més al nord, les més properes a l´entrada C. Es tracta de l´últim accés a Ca l´Esteve que hi ha a la carretera de Can Maçana, just abans d´arribar al terme del Bruc. La casa que va rebre més va ser la Papallona de Montserrat, on viuen des de fa onze anys la Patrícia i el seu company, Patricio Moralo. Les flames van arribar fins a una de les parets de la casa, van destruir un cobert de fusta on guardaven diverses eines i també van cremar un tipi, una tenda de campanya índia que tenien a l´exterior. Afortunadament, gràcies a la feina dels voluntaris de les ADF i dels bombers, la casa es va poder salvar íntegrament.

«Al principi vèiem el foc encara molt lluny, quatre o cinc muntanyes més enllà. Però es va anar acostant de pressa i al cap de poc el teníem a només cent metres», explicava ahir la Patrícia. «Llavors va venir un mosso i ens va ordenar que desallotgéssim la finca. Ho vam deixar tot aquí, només vam tenir temps d´agafar els nostres animals, un gat i un gos», afegia.

Tots dos van passar la nit a casa de la mare d´ella, a prop de Marganell. «No podíem tornar a casa perquè els accessos estaven tallats. I ningú no ens explicava si se´ns havia cremat o no. Vam estar tota la nit amb l´angúnia de no saber què havia passat», relatava la Patrícia, i afegia: «finalment, cap a les 6 del matí, hem vingut fins a la casa. Els accessos estaven tallats, però ens han deixat passar, perquè la teníem molt a prop». La Patrícia admetia que s´esperaven el pitjor: «ens pensàvem que ens ho trobaríem tot cremat. I, mira, al final, de la casa, només s´han cremat tres finestres, però el foc no ha entrat a dins», sospirava. «Però, és clar, sap molt greu igualment: se´ns ha cremat una bona part del bosc de la finca, de 12.000 metres quadrats. A la caseta de fusta hi teníem eines i se´ns ha cremat tot. I també la tenda índia». Tant ella com el seu company es mostraven molt agraïts per la tasca dels voluntaris i dels bombers: «si no hagués sigut per ells, molt probablement se´ns hauria cremat la casa sencera», va expressar.