Advocats i fiscalia no arriben a cap acord per l'incendi mortal de l'Ametlla de Merola

El judici contra el cap laboral de la víctima s'ha assenyalat per al proper febrer

17.11.2015 | 11:08

El Jutjat Penal número 3 de Manresa ha fixat per al 9 i 10 de febrer el judici per l'incendi mortal d'una fàbrica de l'Ametlla de Merola, en què va morir una treballadora de Navàs, Conxita Noguera. L'assenyalament s'ha produït després que les diferents parts del cas no hagin pogut arribar avui a cap acord de conformitat, que hauria evitat la celebració del judici.

L'acusació particular, que representa la família de la víctima, ha desestimat l'intent de la fiscalia de proposar una rebaixa de la pena a la defensa de l'acusat, el cap laboral de la dona, imputat per homicidi imprudent per la falta de mesures de seguretat al recinte. D'aquesta manera, l'acusació ha mantingut la seva petició de quatre anys de presó, que demanarà en el judici del proper mes de febrer.

El judici es va assenyalar inicialment ja fa tres anys, però aleshores es va suspendre perquè l'advocat de la família de la víctima va demanar al jutge que s'inclogués com a responsabilitat civil del cas l'empresa propietària de la nau. El cas, aleshores, va haver de retornar al jutjat d'instrucció de Berga, i això ha fet retardar el procés tres anys.

Els fets van tenir lloc el 2 de març del 2010 en una nau de l'antiga colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, que acollia l'activitat de l'empresa Grup de Gestió Tranas, dedicada a la fabricació de bobines de fil. Un incendi originat en una de les màquines va destruir completament la fàbrica i va atrapar a l'interior la víctima, Conxita Noguera Mosoll, de 53 anys i veïna de Navàs. També va ferir l'altre treballador de la nau, Abdelkarim D. El cadàver de la navassenca no va ser localitzat sota la runa fins al cap de 35 hores, un cop els Bombers van poder desenrunar tota la fàbrica.

En els seus escrits de conclusions provisionals, la fiscalia i l'acusació particular, que representa la família de la víctima, constaten que el foc es va originar quan una de les màquines bobinadores va patir una acumulació de borra i es va aturar. A causa del funcionament defectuós del bufador, però, aquest element es va embussar i va continuar la seva funció sense mobilitat, cosa que va generar unes guspires que van afectar els fils de cotó, que van cremar totalment. L'aire del ventilador va estendre el foc a tota la màquina i, de seguida, a la resta de màquines contigües. Alhora, es van originar diversos focus a tota la nau, que va cremar ràpidament a causa de l'alta presència de cotó.

La defensa descriu la mateixa causa del foc, però ho atribueix a un accident fortuït. En canvi, les acusacions afirmen que les nou màquines de la nau, algunes amb 30 anys d'antiguitat, no tenien cap programa de manteniment que assegurés el seu correcte funcionament des del punt de vista operatiu i de seguretat. Així, segons les acusacions, el propietari, Jordi F. R., de 49 anys, havia iniciat el negoci sense complir els requisits necessaris perquè la nau (que datava del 1871) tingués unes condicions mínimes de salubritat i seguretat que evitessin els riscos de l'activitat. Ni tant sols no va sol·licitar la llicència de l'Ajuntament de Puig-reig, un tràmit que hauria permès constatar les condicions de la nau i exigir-hi mesures contra incendis, necessàries per aquest tipus d'indústria. A més, segons les acusacions, tampoc no va concertar cap servei de prevenció de riscos ni va introduir cap mesura d'emergència. I no va formar els tres treballadors en matèria de prevenció i detecció d'incendis.

L'acusació particular, a més, recorda que el ferit, Abdelkarim D., va declarar davant del jutge d'instrucció que la màquina ja havia desprès guspires altres vegades, quan s'havia avariat. A més, va explicar que la nau només tenia una sola porta, d'entrada i sortida. Segons el mateix escrit d'acusació, el processat, Jordi F. R., va reconèixer davant del mateix jutjat que mai no havien fet una simulació d'incendi i que ell mateix arreglava les màquines quan s'avariaven. A més, va afegir que la nau tenia tapiada la segona sortida, segons assegura el mateix escrit d'acusació.

Tot plegat ho nega la defensa, que, en el seu escrit, assegura que l'empresa gaudia de l'oportuna gestió de riscos laborals, tenia diversos extintors senyalitzats a tota la nau per apagar incendis i, a més, l'edifici disposava de dues sortides, la principal i una d'emergència al costat dels vestidors.

El dia dels fets, Abdelkarim D. va intentar apagar el foc sense èxit. Segons les acusacions, la víctima també va voler fer-ho, però va quedar atrapada a l'interior de la nau i va morir intoxicada pel fum. La defensa, però, assegura que, quan els dos treballadors havien sortit de la nau, ella va entrar-hi per anar a recuperar al vestidor els seus objectes personals, al contrari del que li deia Abdelkarim D. De fet, segons la defensa, el company de feina va patir cremades quan va entrar a la nau per intentar trobar-la i rescatar-la. A causa d'aquesta actuació, la navassenca va morir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema