El jutge no localitza membres de la família reial saudita i suspèn el judici del cas d'Oló

L'Audiència no ha pogut contactar amb els hereus del xeic àrab que van denunciar la presumpta venda fraudulenta

22.02.2016 | 07:42
Arxiu | Salvador Redó

L'Audiència de Barcelona ha ajornat aquest dimecres el judici contra diverses persones per l'estafa a un príncep saudita. Els acusats s'haurien beneficiat de la venda de diverses finques del membre de la família reial a Santa Maria d'Oló i de dues cases de luxe a Barcelona. El principal acusat, Agustí G.F., de 91 anys i exsubdirector de l'hotel Princesa Sofia, ha quedat absolt perquè té demència senil, tal com va explicar Regió7 aquest dimarts. En canvi, la seva dona, el seu fill i dos compradors s'enfronten a penes de presó. El judici havia de començar aquest dimecres, però s'ha ajornat fins al novembre perquè diversos testimonis de la família reial saudita no han estat localitzats perquè declaressin per videoconferència.

El cas es remunta a finals dels anys 70, quan Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud, germà del rei Halid, era agregat de l'ambaixada saudita a Espanya. Viatjava sovint a Barcelona per tractar-se de problemes oculars i s'allotjava, amb el seu seguici, en dues plantes de l'hotel Princesa Sofia. Allà va travar amistat amb el subdirector. A més, va comprar dues cases a l'exclusiva avinguda Pearson de la capital catalana i sis grans finques rústiques a Santa Maria d'Oló, incloses masies i els castells de Rocafort i Rocabruna, on hi passava llargues temporades i on guardava desenes de cavalls.

L'amistat amb Agustí G.F. va fer que el príncep saudita el contractés i li donés poders per gestionar les seves propietats immobiliàries. A finals dels anys 80, el príncep va ser tractat per un càncer a Houston, i el 1993 va morir al seu país d'origen. El 1989 el mandatari saudita va concedir, en una escriptura pública notarial, amplis poders al seu col·laborador perquè pogués vendre les finques. El 1991, ja a Houston, el príncep va ampliar els poders a Agustín G.F..

La mort el 1993 va extingir els poders notarials, però l'antic apoderat, segons la fiscalia, va vendre el 1996 una de les cases de Barcelona a un soci de la modista Rosa Clarà per uns 450.000 euros. L'any següent va vendre l'altra casa de la capital al futbolista Ivan de la Peña per 840.000 euros.

El 2001 va signar un contracte de compra-venda de les finques de Santa Maria d'Oló a una empresa propietat d'un matrimoni rus per 5,4 milions d'euros. El preu incloïa els mobles, els cavalls i les vaques. Segons el ministeri públic, l'apoderat va ocultar en tot moment als compradors i al notari que el veritable propietari ja era mort i per tant els seus poders no tenien validesa.

L'apoderat i la seva dona, que coneixia els fets, segons la fiscalia, s'haurien quedat importants sumes de diners de les vendes de les propietats immobiliàries, i mitjançant una targeta de crèdit 'Platinum' pagaven entre 1.500 i 4.000 euros mensuals procedents del compte on van ingressar els diners de les vendes. També van fer pagaments amb xecs de 25.000 i 30.000 euros i van fer diverses disposicions en efectiu. El compte es va quedar amb 2.777 euros de saldo. Així, entre el juliol de l'any 2000 i novembre del 2004 van extreure 1,8 milions en efectiu a través de 67 reintegraments de la mateixa sucursal. També van fer una transferència de 10.000 euros a un altre compte particular i es van comprar dos cotxes d'alta gamma per valor de 60.000 euros. Per últim, l'acusat va pagar diverses factures mèdiques pròpies valorades en 5.600 euros.

Per la seva banda, l'esposa va treure 138.000 euros en aquests quatre anys, i va rebre en un compte d'ella i el seu fill quatre transferències valorades en 127.500 euros. Per últim, el fill, aleshores menor d'edat, va rebre 4.000 euros en transferències. De fet, el fill està acusat com a responsable civil i partícip a títol lucratiu, ja que va rebre dels seus pares una casa a Sant Andreu de Llavaneres de 690.000 euros pagada parcialment amb 150.000 euros procedents dels diners del príncep saudita. Els seus pares van posar al seu nom nombroses propietats, accions i béns, i va haver de fer declaració d'IRPF i de Patrimoni quan encara era menor d'edat.

Estafa, receptació i alçament de béns

Per tot això, la fiscalia acusava Agustí G.F. d'un delicte continuat d'estafa i li demanava cinc anys de presó, tot i que no serà jutjat. La seva dona, Maria Antònia R.T., s'enfronta a dos anys i mig de presó per un delicte continuat de receptació. A més, el principal encausat hauria de pagar 6,7 milions d'euros a la vídua del príncep saudita, dels quals 415.000 s'exigeixen a l'acusada i 281.000 al seu fill.

La fiscalia no acusa els dos empresaris que van comprar les finques, ni els compradors de les cases de Barcelona, perquè considera que no sabien que el príncep saudita estava mort i que els poders no eren vàlids. En canvi, l'acusació particular, exercida pel despatx de Cristóbal Martell, sí que acusa la dona russa de comprar les finques sabent el seu origen il·lícit, així com un altre empresari que va recomprar les finques al matrimoni rus, i els demana quatre i tres anys de presó per alçament de béns.

La defensa de la dona del principal encausat assegura que el seu client va escriure diverses cartes als hereus, a través d'advocats, advertint-los que les finques del príncep saudita no es podien mantenir i que els cavalls podien morir per falta d'atenció. A més, la desena d'empleats reclamaven els seus salaris. Per això, finalment, hauria venut les propietats per pagar impostos i deutes.

No localitzats

El procediment judicial el van iniciar els hereus l'any 2004, però la instrucció ha estat molt lenta i caòtica. Els hereus no han arribat a declarar mai ni en persona ni per videoconferència al jutjat de Barcelona que portava el cas. Ho van fer a través d'una comissió rogatòria, responent per escrit les preguntes que els van enviar, però no ha quedat 100% certificat que fossin ells mateixos que responguessin i se sospita que ho van fer els seus lletrats.

Ara, en la fase de judici oral, la declaració ha de ser de viva veu. Diversos membres de la família reial saudita estan citats com a testimonis i havien de declarar a través de videoconferència des de l'ambaixada espanyola a Riad, la capital saudita. No obstant, per motius de seguretat no es va incloure l'adreça dels testimonis reials i això ha impedit fer la notificació correctament.

L'acusació particular té ara 15 dies per certificar que els testimonis declararan per videoconferència. Si no ho pot fer, el judici es reprendrà al novembre, per fer les notificacions de forma oficial, i permetre que els testimonis viatgin a Barcelona o responguin per videoconferència, un tràmit tecnològic complicat en el cas de l'Aràbia Saudita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema