Qualsevol persona, amb un telèfon mòbil, pot escriure un text anònim que alerti falsament sobre un possible atemptat terrorista o sobre bandes que segresten nens, i enviar-lo a tots els seus grups de WhatsApp. El missatge es convertirà aviat en un text viral que es difondrà massivament i que també pot abastar altres xarxes socials com Facebook i Twitter. Però si els Mossos aconsegueixen arribar a l'inici de la cadena, detecten qui va ser la persona que va crear la història i constaten que ho va fer per mala fe, no el podran denunciar ni amb una multa ni per la via penal. La llei només preveu sancionar els missatges que atemptin contra l'honor de persones concretes o que busquin l'activació injustificada dels serveis d'emergències.

Dimarts, dues gravacions d'àudio que alertaven sobre suposats intents de segrest de nens a Navàs i a Artés van esverar de mala manera les xarxes socials del Bages, del Berguedà i d'altres indrets on va arribar la informació. En aquest cas, els Mossos van comprovar que les dones que van gravar els àudios creien realment que allò que deien era cert. Però què hauria passat si la policia hagués conclòs que aquestes persones havien enregistrat i escampat els àudios amb la mala intenció de causar alarma i confusió injustificades? La resposta és ben simple: res.

De fet, de casos com el de Navàs i Artés se'n poden comptar a dotzenes des que es va generalitzar l'ús de les xarxes socials. Sense sortir de la Catalunya Central, no fa pas gaire, corria pel WhatsApp un missatge que advertia de suposats cotxes que esperaven a les portes de les escoles per segrestar nens, primer a Igualada, i després a Manresa i a la resta del Bages.

Els Mossos demanen comprovar les informacions en fonts oficials

«T´arriba per WhatsApp un avís sobre l´intent de segrest d´un menor al Bages? És un rumor! Desconfieu de la info que no ve d´una font oficial». Aquest és el tuit que van piular ahir al vespre els Mossos d´Esquadra des del seu perfil de Twitter, per desmentir la falsa alarma difosa dimarts sobre els suposats casos a Navàs i a Artés, un desmentiment que el cos policial ja va fer el mateix dia a través de Regió7.

«Tenim molta feina a desmentir situacions que ens generen alarma social», explica Miquel de Paz, agent dels Mossos de l´Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Manresa. «Utilitzem els nostres perfils oficials de Twitter i Facebook per negar aquests fets», diu De Paz.

Per aquest motiu, remarca, «demanem a tots els ciutadans que, quan rebin un missatge alarmant d´aquest tipus, abans de reenviar-lo a ningú, en comprovin la veracitat a través dels perfils i canals oficials dels Mossos o de la resta de cossos d´emergències». Una verificació que també poden fer mirant si els mitjans de comunicació parlen o no d´aquell tema.

«Les xarxes socials ens permeten a les policies poder rebre informació útil dels ciutadans de manera molt àgil. Però també ens provoquen moltes situacions d´aquest tipus, ja que s´escampen rumors i mentides de manera molt ràpida», lamenta. En aquest sentit, afegeix, «els grups de mares i pares del WhatsApp són a vegades francament perillosos, dient-ho des de tot el respecte. Però ho són des del moment que algú en fa un mal ús, ja sigui per fer difusions de rumors o per increpar-se els uns als altres», assenyala.

A banda de fer desmentiments pels canals oficials, els Mossos també fan pedagogia en totes les reunions que duen a terme amb els col·lectius del territori. «Advertim que hem d´anar amb molt de compte amb allò que reenviem, perquè pot fer molt mal. I pot passar com al conte del llop: el dia que ens arribi alguna cosa certa, no ens la creurem», alerta.