Els ajuntaments d'Olesa i Sant Fruitós de Bages s'afegeixen a la llista de consistoris investigats per l'Audència Nacional per haver donat suport la resolució del 9-N del Parlament. Agents dels Mossos d'Esquadra es van desplaçar ahir al matí per lliurar la carta en què l'Audiència Nacional demana l'acta del ple on es va aprovar la moció en què es donava suport a la resolució de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya.

L'Ajuntament ja havia rebut l'avís que hi anirien els Mossos i l'alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, juntament amb la portaveu del grup municipal d'ERC al consistori, Àdria Mazcuñán, i la de CiU, Mercè Casals, esperaven els agents amb la documentació que exigeix l'Audiència Nacional.

Els Mossos d'Esquadra també van anar a l'Ajuntament d'Olesa dijous pel requeriment de l'alt tribunal, en què demana informació sobre la moció aprovada el mes de novembre. Aquesta moció es va aprovar amb la votació de vuit regidors del Bloc Olesà, i els regidors de Convergència i Demòcrates i ERC. Hi van votar en contra PSC, Movem Olesa i PP i es van abstenir de quatre regidors del Bloc Olesà.

Davant els requeriments de l'Audiència Nacional, des de la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis es recomana als ajuntaments contestar per escrit aquest requeriment. En aquest sentit, l'alcaldessa d'Olesa, Pilar Puimedon, no hi veu cap problema i espera que la resposta que l'Ajuntament ha d'enviar a l'Audiència estigui enllestida aquesta setmana.

Sobre el requeriment, Puimedon va afirmar que tota la informació que l'Audiència Nacional requereix es pot consultar a través del web municipal.

Ahir mateix, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural (OC), l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i uns 260 alcaldes dels 280 ajuntaments que van donar suport a la moció en el seu moment, es van reunir en un acte de rebuig a les investigacions a la capella de Santa Àgueda al Museu d'Història de Barcelona.

Sallent i Santpedor també són a la llista de municipis investigats per l'Audiència Nacional. En el cas del d'Igualada, (i també els de Premià de Dalt i Sant Cugat) tres magistrats diferents dels de l'alt tribuanl van arxivar les causes després d'entendre que es tractava de "posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics".