La Plataforma per la Llengua va presentar aquest dimarts l'Informe CAT 2016, on recull una cinquantena de dades sobre la situació del català. Com ara fa un any, les conclusions reiteren el contrast entre la "vitalitat" de la llengua i la "situació preocupant allà on intervé l'acció de l'Estat". La justícia segueix sent el taló d'Aquil·les del català i un dels pocs àmbits "on s'ha anat clarament enrere", segons el president de l'entitat, Òscar Escuder.

L'informe indica que només un 3% dels procediments judicials són en català de l'inici fins al final, i que al 75% dels advocats que usen el català "se'ls ha suggerit en alguna ocasió" passar al castellà. Escuder ha declinat "embrancar-se" en el debat sobre la llengua en una Catalunya independent.

Les 50 dades que recull el nou informe de la Plataforma per la Llengua mostren, d'una banda, el creixement del català en àmbits com el cultural, Internet i les noves tecnologies. El fet que quatre de les cinc ràdios líders a Catalunya emetin tota la programació en català, que quatre milions de consumidors utilitzin el català en les seves relacions comercials, que sis dels principals webs del món tinguin versió en català, o les 25.000 peticions perquè Netflix incorpori títols en català, són indicadors de la "vitalitat" de la llengua, segons l'entitat.

La consolidació del nombre de parlants al voltant dels 10 milions de persones (10.047.102 exactament) i del nombre de persones que l'entenen, estimat en 13,4 milions, és un indicador positiu a ulls de l'entitat. Pel que fa a l'arrelament per territoris de parla catalana, l'informe mostra que les illes Balears són, amb el 80,5%, el primer territori en parlants de català, o que només el 35,5% dels habitants de la Catalunya Nord sap parlar-lo. En relació amb la Franja, l'entitat celebra que el LAPAO ja sigui "història", i destaca que en poc temps s'ha doblat el nombre de parlants d'aquesta zona que anomenen "català" a la seva llengua.

No obstant això, l'informe reitera la idea que el català segueix trobant "dificultats" per normalitzar-se allà on intervé l'Estat. "Experimenta una ofensiva per part d'institucions com el govern de l'Estat espanyol, amb el clar objectiu d'obstaculitzar la normalització de la nostra llengua", destaquen. En el darrer any l'Estat "s'ha estancat" en el compliment dels compromisos de la Carta europea de les llengües.