El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha visitat aquest divendres al matí a Manresa els nous pisos tutelats que des de l'octubre acullen reclusos de tercer grau amb un arrelament familiar o laboral, per tal de facilitar la seva reinserció a la societat. El centre es coneix com a Unitat de Dependents del Bages i és el primer equipament d'aquest tipus que es crea a la Catalunya Central.
Els presos en tercer grau són reclusos que ja han complert una part de les penes a les presons i que tenen el permís per poder passar el dia a l'exterior, en llibertat. Actualment, la Unitat de Dependents del Bages acull 18 interns de tercer grau de les comarques centrals, però disposa de fins a 30 places. D'aquesta manera, eviten haver d'anar a pernoctar cada nit en una presó oberta de Barcelona i poden fer-ho a Manresa mateix. La Unitat Dependent del Bages, gestionada per una fundació de Sant Joan de Déu, disposa d'habitacions i d'un menjador. Tots divuit presos són seguits pels educadors socials, que van comprovant la seva evolució.
Durant la seva visita, Mundó ha parlat amb alguns dels interns i ha anunciat la creació per a l'any que ve de dues Unitats de Dependents més, a l'Alt Empordà i a la zona entre l'Alt Penedès i el Garraf. Mundó ha explicat que, actualment, hi ha deu equipaments d'aquest tipus a Catalunya, amb un total de 152 places. Un de cada cinc interns de tercer grau de Catalunya pernocta en aquests pisos tutelats, mentre que la resta han de continuar en presons de règim obert, com per exemple la de Trinitat.
El conseller ha assegurat que, en el conjunt del país, el nivell de reinserció dels presos és molt alt i s'ha mostrat convençut que els interns que poden pernoctar en pisos tutelats, enlloc d'una presó de regìm obert, encara poden presentar "resultats més positius" pel que fa a reinserció.
«Com si fóssim a casa»
«He estat en diverses presons. A Lledoners, a la Model i a Trinitat. I ara sí que puc dir que estic com si fos a casa». En José és de Gironella i ara ja es troba a la recta final de la pena penitenciària. Ha obtingut el règim de tercer grau i el compleix a la Unitat de Dependents de Manresa. «Quan havia d´anar a dormir cada nit a la presó de Trinitat, a Barcelona, perdia tot el dia en el trajecte. Hi he guanyat molt, i no només en transport, sinó sobretot en el tracte personal», afegeix. «Et sents més persona, i no tant un número», conclou.
Els seus companys d´unitat, asseguts a la taula del menjador, hi estan d´acord. Tots ells tenen el tercer grau i segueixen les mateixes pautes diàries. Cada vespre, a les 9, arriben a la unitat. Escalfen el menjar al microones, sopen, miren la tele, parlen entre ells i se´n van a dormir. Sense funcionaris de presons ni sense detectors de metall. Tenen entrevistes periòdiques amb els educadors socials que els segueixen. L´endemà al matí es lleven ben d´hora, a les 6, i surten al carrer. Tenen tot el dia per a ells: per treballar, els que tenen la sort de tenir feina, o per tirar currículums, o per estar amb la família. Mentre esperen el dia que obtinguin la llibertat condicional.
«Ens sentim com a casa nostra», afegeix en Rubén Águila, de Monistrol de Calders. «Tenim un microones, la cafegtera, la nevera... Els que podem venir aquí, però, hem de tenir una vida totalment sana. Res de drogues», afegeix.
