Dos exalcaldes de Sant Feliu Sasserra seran jutjats pel soroll d'una empresa

El fiscal acusa Tarrés i Riba de tolerar durant deu anys la contaminació acústica de Sanfeplast

30.06.2016 | 07:13
Sanfeplast, en una imatge d´arxiu

Dos exalcaldes de Sant Feliu Sasserra, Joan Tarrés (CiU) i Andreu Riba (ERC), seran jutjats per les molèsties de soroll que va provocar l'empresa Sanfeplast a un grup de veïns propers durant deu anys, entre el 1996 i el 2006.

La fiscalia de Medi Ambient acusa Tarrés i Riba de dos delictes de prevaricació mediambiental per haver permès des de l'Ajuntament la contaminació acústica de l'empresa. Per aquest motiu, demana per a cadascun d'ells la inhabilitació de deu anys per a qualsevol càrrec públic i una multa de 6.000 euros, a més a més d'una indemnització conjunta de 5.000 euros per als veïns afectats.

El judici s'havia assenyalat per a la setmana vinent al Jutjat Penal 1 de Manresa, però el magistrat l'ha suspès i ha retornat el cas al jutjat d'instrucció perquè el derivi a l'Audiència de Barcelona, perquè entèn que és aquest tribunal qui té la competència de jutjar-lo.

Aquest fet retardarà encara més la vista judicial, quan ja es compleixen deu anys des que els veïns van denunciar la problemàtica a la fiscalia. Es dóna el cas que Sanfeplast, que es dedicava a la fabricació de bosses d'escombraries amb plàstics reciclats, va fer fallida ara fa tres anys, quan va entrar en procés de liquidació.

En el seu escrit d'acusació pública, el fiscal coordinador de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, considera que els dos exalcaldes van permetre que Sanfeplast causés contaminació acústica per "afavorir" l'empresa.

De fet, segons retreu el fiscal, Joan Tarrés, alcalde entre el 1991 i el 1999, era alhora un dels directius de Sanfeplast i, com a batlle, mai no va complir l'obligació legal d'abstenir-se en les decisions municipals que afavorien la seva empresa. Al seu torn, afegeix el fiscal, Andreu Riba, que el va substituir en el càrrec el 1999 (on es va mantenir fins al 2011) també es va "despreocupar" de la problemàtica pel seu coneixement personal de Tarrés, per la qual cosa va deixar que l'empresa continués causant un soroll superior al permès.

Permisos il·legals

L'origen dels fets es remunta al 1996, quan Sanfeplast va demanar a l'Ajuntament les llicències per construir la nova nau a la carretera d'Oristà. Segons el fiscal, l'alcalde Tarrés va donar tots els permisos malgrat que no s'havia aprovat la modificació urbanística pertinent i que sabia que l'empresa havia iniciat l'activitat incomplint la normativa acústica. Segons el fiscal, el tipus d'activitat de Sanfeplast era qualificada en el reglament de "molesta, insalubre, nociva i perillosa" i legalment no es podia realitzar a menys de dos quilòmetres de cases habitades. En canvi, la nau es va construir "a pocs centenars de metres" d'un grup d'habitatges.

Tarrés, afegeix el fiscal, tampoc no va complir l'ordre de la Generalitat que un enginyer comprovés si el soroll superava els decibels permesos. Gràcies a aquest comportament, diu la fiscalia, "la indústria va poder fer l'activitat i generar un soroll constant i molest les 24 hores del dia als veïns, sense fer mesures correctores".

Andreu Riba, alcalde des del 1999, tampoc no va controlar mai el compliment de la llei per part de l'empresa, segons el fiscal. El 2000, un enginyer municipal va considerar necessari aïllar el compressor de l'empresa per reduir els decibels, i alhora fer un estudi de tot el soroll exterior de l'empresa. Riba va donar un termini de sis mesos a l'empresa per complir les mesures, però, segons el fiscal, mai no va comprovar ni exigir el seu compliment ni va obrir mai cap expedient sancionador.

Tampoc no ho va verificar el 2004, malgrat haver donat una llicència d'ampliació condicionada a complir la normativa. A més, afegeix la fiscalia, Riba mai no va promoure al seu municipi l'elaboració d'un mapa de zones de sensibilitat acústica, per continuar així "afavorint" l'empresa.

Tots els informes eren clars

Durant molts anys, els veïns van expressar les seves queixes a l'Ajuntament i van arribar a pagar informes d'enginyers, que corroboraven l'alt volum de decibels de l'empresa. Un excés de soroll que també van confirmar el 2002 un informe de la Guàrdia Civil i un estudi el 2004 del departament de Medi Ambient de la Generalitat.

Finalment, el 2006, diu el fiscal, "davant de l'absoluta inactivitat correctora i sancionadora de l'Ajuntament", els veïns van dur el cas a la fiscalia, que va obrir diligències judicials i va confirmar l'excés de decibels mitjançant un control realitzat per la Guàrdia Civil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema