L'exalcalde de Cercs per CiU Ferran Civil ha declarat aquest dimecres davant l'Audiència de Barcelona, juntament amb l'exsecretari i l'exarquitecta municipal, acusat d'un delicte de prevaricació urbanística. Civil ha negat davant del jutge que tingués coneixement que la llicència que es va atorgar l'any 2003 a la promotora Cercs-4 per construir habitatges plurifamiliars, places d'aparcament i un bar-restaurant fos il·legal i ha dit que, tant ell com la resta del consistori, se'n van assabentar "amb un informe que ens va fer arribar Urbanisme l'any 2006", tres anys després d'haver aprovat l'adjudicació. Civil també ha volgut deixar clar que ell no té "cap coneixement" d'urbanisme i que hi havia un regidor que s'ocupava d'aquesta àrea. De la seva banda, l'exarquitecta municipal ha declarat que no recordava la majoria dels fets, mentre que l'exsecretari ha dit que en els seus informes no entrava en "paràmetres urbanístics".

Civil ha tornat a seure al banc dels acusats aquest dimecres després que ja hagi estat condemnat amb anterioritat a sis mesos de presó i set anys d'inhabilitació per haver permès la construcció d'unes naus en terrenys no urbanitzables. Ara, a l'exbatlle del municipi berguedà de Cercs se l'acusa d'un delicte de prevaricació urbanística per haver

haver concedit una llicència l'any 2003 per construir unes edificacions irregulars al barri de Sant Jordi de Cercs. Es tractava d'un edifici plurifamiliar amb habitatges a la planta baixa, un bar restaurant al soterrani i 18 places d'aparcament. Precisament, la promotora adjudicatària, el Grup Cercs-4, ha exercit l'acusació particular en el judici.

Durant la seva declaració, i a preguntes del ministeri fiscal, Civil ha deixat clar que ell no tenia "cap coneixement" en matèria d'urbanisme i ha dit que "sempre tenia un tinent d'alcalde que en sabia" i és qui tenia delegades aquestes funcions. Civil ha corroborat que el maig de l'any 2000 el Patronat Local d'Habitatge de Cercs, societat que presideix l'alcalde, va vendre a Germán Sánchez - regidor de l'Ajuntament de Cercs i que posteriorment va crear la promotora Grup Cercs-4- un terreny per 5,5 milions de pessetes al barri de Sant Jordi. L'exbatlle ha dit que la idea de posar un bar a l'edifici es va veure bé "per les dues parts" i també el fet que es posés a la planta baixa "perquè fos ben visible".

Segons Civil, tots els informes tècnics "ens deien que el projecte es podia fer" i ha dit que "si hagués sabut que la llicència no s'ajustava a la legalitat no hi hagués votat a favor". De fet, l'acusat ha manifestat que mai no ha fet res "sense consultar-ho amb un tècnic, perquè no hi entenc de res en temes urbanístics". Civil ha deixat clar que, tant ell com tota la resta del consistori es van assabentar que la construcció no s'ajustava al planejament i presentava irregularitats arran d'un informe que la Direcció General d'Urbanisme va fer arribar al consistori l'any 2006 després que una veïna presentés una denúncia. "Ens vam quedar tots sorpresos", ha declarat Civil.

Les irregularitats se centraven en el fet que l'ús de bar-restaurant en un soterrani era contrari a les normes urbanístiques vigent; que l'ús d'espai públic per a l'ocupació de taules, cadires i aparcament també era il·legal; així com l'ús d'habitatge en planta baixa també resultava incompatible amb les normes subsidiàries vigents d'aquell moment. A més, l'obra projectada no respectava l'alineació prevista per les normes subsidiàries, ja que ocupava una superfície de sis metres més a allò previst. En aquest darrer aspecte, l'advocat de Civil ha presentat diversos testimonis per corroborar que aquests sis metres de més van ser causat per un "error" en un mapa, ja que al carrer on s'havia de construir l'edificació "ja hi havia una vorera feta, estava pavimentat i hi havia fixada una alineació", segons han constatat aquests testimonis.

Civil també ha carregat contra l'administrador del Grup Cercs-4 i regidor a l'oposició de l'Ajuntament, Germán Sánchez, i ha assegurat que "aquest senyor sempre ha estat a l'Ajuntament i si algú ha de tenir coneixement sobre aspectes urbanístics és ell perquè sempre està mirant les normes i plànols". Al judici també ha quedat demostrat que la llicència a la promotora Cercs-4 es va atorgar el mes de juliol de 2003, mentre que Sánchez va entrar com a regidor tot just un mes abans, el juny de 2003. El soci de Sánchez en aquell moment era un altre exalcalde de Cercs, Asensi Corominas.

De la seva banda, Sánchez, que ha comparegut com a testimoni, ha coincidit amb Civil en el fet que ha assegurat que no es va assabentar de les irregularitats fins que Urbanisme no va enviar l'informe a l'Ajuntament. Amb tot, Sánchez ha volgut subratllar que ell no va posar cap condició, sinó que va ser el consistori "qui va dir que allà s'havia de fer un bar i que a la planta baixa hi anaven habitatges". "Les propostes sempre les va fer l'alcalde, jo em limitava a acceptar", ha dit Sánchez. L'administrador del Grup Cercs-4 també ha lamentat que després de conèixer-se la situació irregular "l'alcalde no m'ha trucat mai per arreglar res".

Durant el judici també s'ha posat de manifest que amb les actuals normes urbanístiques de Cercs la polèmica edificació sí que compliria la normativa. Amb tot, Sánchez ha lamentat que "des de l'Ajuntament mai no ens van dir que demanéssim una altra llicència per poder continuar amb les obres".

L'exsecretari i l'exarquitecta no recorden els fets

A banda de Civil, també estan acusats l'exsecretari municipal i l'exarquitecta. Tots dos han segut a costat de l'exalcalde al banc dels acusats. L'exarquitecta ha declarat que no recordava la majoria dels fets que se li preguntaven pel fet de tractar-se d'una obra de fa setze anys. L'acusada sí que ha dit que a tots els nuclis de Cercs "hi ha molts edificis que tenen usos d'habitatge a la planta baixa" i també ha deixat clar que la zona verda -on s'havien projectat places d'aparcament i una zona per col·locar taules i cadires- "no era competència meva". De la seva banda, l'exsecretari ha dit que en els seus informes no entrava en "paràmetres urbanístics".

El judici continuarà el 14 de juliol

Tot i que el gruix de declaracions ha tingut lloc aquest dimecres, el jutge ha aplaçat el judici pel pròxim 14 de juliol, quan tindrà lloc la part pericial i les conclusions. Aleshores també se sabrà si el fiscal i l'acusació mantenen les penes. D'una banda, el fiscal demana set anys d'inhabilitació i una multa de 5.000 euros pels tres acusats, mentre que l'acusació particular demana per a Civil una pena de dos anys i mig de presó pels delictes de prevaricació urbanística i estafa.