El cap de l'empleada morta en un foc a l'Ametlla diu a judici que va ser "una desgràcia fortuïta"

L'amo de la nau destruïda per l'incendi mortal del 2010 s'enfronta a presó per falta de mesures de seguretat

14.07.2016 | 12:03
Imatge de l´incendi, en una nau de l´Ametlla de Merola, el 2 de març del 2010

L'amo de l'empresa que operava a la nau de l'Ametlla de Merola destruïda per un incendi el 2010, en què va morir una treballadora de Navàs, va negar ahir, en el primer dia del judici, que el foc, originat en una màquina, fos provocat per la falta de mesures de seguretat. "Jo penso que va ser una desgràcia molt fortuïta", va assegurar davant de la jutge. L'home, Jordi F. R., de 53 anys, s'enfronta a una pena de fins a quatre anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent.

Els fets van tenir lloc el 2 de març del 2010 a l'antiga colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al municipi de Puig-reig, en una nau que des del 2004 acollia l'empresa de l'acusat, Grup de Gestió Tranas, dedicada a la fabricació de bobines de fil. Un incendi originat en una màquina va destruir totalment la fàbrica i va atrapar a l'interior la víctima, Conxita Noguera Mosoll, veïna de Navàs i d'aleshores 53 anys. La dona va morir quan, amb l'incendi ja declarat, va intentar accedir als vestidors per recollir les seves pertinences. El cadàver no va ser localitzat sota la runa fins al cap de 35 hores, un cop els Bombers van poder desenrunar tot el recinte.

El foc es va originar quan una de les màquines bobinadores va tenir una acumulació de borra i es va aturar. El bufador de la màquina es va embussar i va continuar la seva funció sense mobilitat, cosa que va generar unes guspires que van afectar els fils de cotó i la borra, que van cremar ràpidament. L'aire del ventilador va estendre el foc a tota la màquina i, de seguida, a la resta de màquines contigües. Alhora, es van originar diversos focus a tota la nau, que va cremar ràpidament a causa de l'alta presència de cotó.

La fiscalia i l'acusació particular, que representa la família de la víctima, consideren que l'incendi es va originar per la falta de manteniment de la maquinària i perquè la fàbrica no tenia les condicions mínimes de seguretat. A més, afirmen que l'empresari no va formar els seus treballadors en matèria de prevenció i detecció de focs, no va organitzar mai cap simulacre d'incendi i no tenia cap pla d'evacuació de la factoria.

Després que en els darrers anys s'hagi suspès fins a quatre vegades, el judici va arrencar finalment ahir al Jutjat Penal 3 de Manresa. En la seva declaració, l'acusat va negar que la nau i la maquinària no estiguessin en condicions. Segons Jordi F. R., cadascuna de les nou màquines, d'uns 25 anys d'antiguitat, tenia el seu propi programa de manteniment, una tasca periòdica que, segons va dir, duia a terme ell mateix, ja que es considerava un tècnic qualificat. "He treballat al tèxtil des dels 16 anys i he adquirit tota l'experiència treballant", va assegurar, tot i admetre no tenir-ne cap titulació.

Malgrat que la màquina afectada ja s'havia aturat altres vegades per l'acumulació de borra, Jordi F. R. va afirmar que "mai" no havia causat espurnes i que, de fet, ell no preveia que es pogués incendiar, "perquè és una màquina que, pel seu tipus de funcionament mecànic, no podia provocar guspires". Tot i així, no va saber respondre al fiscal quan li va preguntar per què el dia dels fets, precisament, sí que es van generar guspires.

Un altre treballador de la nau, Abdelkarim D., que va declarar ahir com a testimoni, també va assegurar que fins llavors mai no havia vist saltar guspires de cap màquina, però una mosso d'esquadra que li va prendre declaració fa sis anys va explicar ahir que, llavors, Abdelkarim havia dit que sí que s'havien produït casos similars.

D'altra banda, Jordi F. R. va reconèixer ahir que la nau només tenia una porta d'entrada i sortida perquè feia pocs anys s'havia tapiat una segona porta que hi havia al fons de la nau, darrere dels lavabos i dels vestidors. Aquesta porta s'havia tapat a petició de l'empresa veïna, perquè era una condició tècnica per a la seva activitat.

Finestrals en lloc de portes

Tot i així, Jordi F. R. va assegurar que la seva nau disposava de quatre grans finestrals, situats a només 80 centímetres del terra, que també podien actuar com a sortides d'emergència. Segons va dir, al costat de cada finestra, hi havia objectes que podien utilitzar-se com a graons per poder saltar-les.

El treballador Abdelkarim D., però, va assenyalar ahir que aquest graó només estava en una de les finestres, i que resultaven massa altes per a algú com la víctima. "Era molt difícil que una senyora gran les pogués saltar", va afirmar.

Jordi F. R., d'altra banda, va assegurar que, quan el 2004 va llogar la nau i s'hi va establir, va seguir un curs de formació de 30 hores sobre riscos laborals, i que va complir totes les indicacions rebudes, com ara la senyalització de la sortida d'emergència i la instal·lació de 21 extintors, que passaven cada any la inspecció. "Per què va instal·lar extintors si ha dit que era impossible que les màquines poguessin causar incendis?", li va preguntar l'advocat de l'acusació particular. "També aquí als jutjats hi ha extintors", va replicar l'acusat.

Jordi F. R., a més, va afirmar que el 2004 va superar la inspecció de Treball i una avaluació de riscos laborals. I va afegir que ell mateix va formar els treballadors en matèria de riscos, tot i que Abdelkarim D. va especificar que l'únic que van fer va ser aprendre a utilitzar un extintor, sense signar cap certificat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema