PRIMER ANIVERSARI DE L'INCENDI

El 40% de l'àrea cremada pel foc d'Òdena ja ha rebrotat i la resta ho farà el proper any

Els experts confien que el bosc es recuperarà i que d'aquí a vint anys tindrà el mateix aspecte que abans de l'incendi

30.07.2016 | 07:43
El 40% de l'àrea cremada pel foc d'Òdena ja ha rebrotat i la resta ho farà el proper any
Tècnics del Creaf, treballant a la zona afectada per l´incendi

Aquest dimarts fa un any que un foc causat accidentalment per una màquina agrícola en un camp d'Òdena va acabar cremant 1.300 hectàrees del Bages i de l'Anoia, 900 de les quals arbrades, bàsicament dels municipis de Castellfollit del Boix, el Bruc i Sant Salvador de Guardiola, tot convertint-se en l'incendi més important de la Catalunya Central de la darrera dècada.

El que es va viure lògicament com una desgràcia natural, especialment per la pèrdua de bosc regenerat a tocar de Montserrat, es comença a veure amb altres ulls quan ha transcorregut un any: el 40% del territori cremat ja ha rebrotat, la resta és previst que ho faci abans de l'estiu del 2017 i els experts confien que, d'aquí a vint anys, el bosc afectat hagi recuperat l'aspecte d'abans de l'incendi.

Els arbustos, com els garrics, els arboços i els brucs, han estat els primers a recobrir de verd el paisatge cremat, juntament amb les alzines, que són arbres rebrotadors. "El més important és que la recuperació ha estat bastant homogènia i això ens permet pensar que, durant el proper any, aquesta vegetació vagi apareixent també en el 60% del territori restant", explica Marina Palmero, tècnica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha analitzat l'evolució.

Tot i així, Palmero assenyala que la regeneració no serà absoluta a tot arreu "ja que als punts de més pendent serà difícil que hi creixi la vegetació. Però podem dir que som optimistes", reconeix.

La incògnita principal era saber què passava amb el pi blanc (que, a diferència de les alzines, no rebrota, sinó que germina) i que era l'espècie majoritària del territori afectat (representava el 75% dels arbres cremats). I les perspectives també són positives: "tot i que estan tenint una regeneració modesta i variable, ja estem trobant plançons de pi pertot arreu, tant a les zones que ja s'havien gestionat per l'incendi del 1986 com a les zones que no ho havien estat. I, en alguns casos, amb densitats importants", assenyala el també investigador del Creaf Josep Maria Espelta. "És una bona notícia, ja que això permetrà una recuperació efectiva del bosc", afegeix.

De fet, segons assenyala al seu torn Carles Furriols, tècnic de gestió forestal del departament d'Agricultura de la Generalitat, el pi blanc és una espècie que, d'entrada, ja se sol recuperar favorablement d'un incendi. "Sabíem que el pi blanc es regenera bé, a diferència del que passa amb altres espècies com la pinassa", explica Furriols. Tant ell com Marina Palmero, del Creaf, estan d'acord que, si el bosc cremat segueix la seva evolució natural i no pateix cap altre incendi, d'aquí a vint anys s'haurà recuperat totalment, incloent-hi la zona que ja ha estat cremada en dues ocasions.

Però, perquè això passi, cal abans haver fet una feina molt important de neteja forestal. I és que el problema no és que no tornin a créixer els pins (que sí que ho faran), sinó que no en creixin massa. "Si hi hagués hagut dos incendis en menys de deu anys, sí que hauríem tingut un problema de regeneració", explica Furriols. "Però, entre l'incendi del 1986 i el del 2015, han passat més de 30 anys i ja no tenim aquest problema. Calculem, doncs, que, a tota la zona cremada, ara hi ha unes 400.000 llavors fèrtils per hectàrea", assegura. "Això ens fa pensar que creixin a cada hectàrea entre 10.000 i 15.000 pins", afegeix.

"Evidentment aquesta xifra és una barbaritat. Per tant, l'important serà tota la feina d'aclarida i de gestió forestal que fem durant aquests anys que vénen, una feina que s'haurà de fer, sobretot, d'aquí a deu anys", explica. "L'objectiu és rebaixar el volum de pins i aconseguir evitar un gran incendi en els pròxims 50 o 60 anys", conclou.

I és que, segons recalquen els experts, la gestió forestal és clau per prevenir els efectes dels incendis forestals, tal com s'ha demostrat en el cas del foc d'Òdena. "A les parts on s'havia tret més densitat de pins, els efectes de l'incendi han estat gairebé el 50% menys severs", explica Josep Maria Espelta, del Creaf. "Això ha afavorit una rebrotada d'espècies arbustives i arbòries i facilitarà la recuperació de l'àrea cremada", afegeix. Un cop més, conclou, "es demostra la necessitat de gestionar els boscos. Les aclarides en plançoneres de pi blanc ajuden a la regeneració i a promoure la bona estructura i dinàmica del bosc".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema