El jutge ha admès a tràmit la querella que la família de Gabriel Pérez Escalante ha presentat contra l'Hospital d'Igualada per la mort per peritonits del jove futbolista el mes d'agost passat, a causa d'una apendicitis mal diagnosticada. La querella acusa d'homicidi imprudent els set metges que van atendre Pérez el segon i el tercer dia que va acudir a Urgències. Tots set ja han estat citats a declarar per al febrer. La denúncia també reclama que el Consorci Sanitari de l'Anoia, titular de l'Hospital d'Igualada, respongui com a responsable civil subsidiari.
La querella, a la qual ha tingut accés Regió7, considera que l'actuació dels metges va ser «absolutament descuidada» i que la seva negligència es va produir a tres nivells: el retard en el diagnòstic i el tractament de l'apendicitis, la tardança de la intervenció quirúrgica i la incorrecta aplicació de l'anestèsia abans de l'operació, cosa que a quiròfan va ocasionar una falta d'oxigenació, causant de la mort cerebral de Pérez.
La denúncia s'ha presentat un mes i mig després que la Generalitat ja obrís un expedient sancionador contra l'Hospital d'Igualada després d'una investigació en què va detectar una cadena d'errors «greus» en l'atenció del jove.
Pérez, de 24 anys, va morir el 22 d'agost al Clínic de Barcelona, on havia ingressat en estat crític provinent de l'Hospital d'Igualada, que l'havia operat el 18 d'agost, el tercer dia consecutiu que va visitar el centre per forts dolors a l'abdomen. En les dues primeres visites, havia estat enviat cap a casa perquè no se li havia sabut detectar l'apendicitis i se li havia diagnosticat erròniament una simple gastroenteriits. El cas va ser revelat per aquest diari el 25 d'agost.
La querella, redactada pel bufet Martell Advocats, detalla punt per punt l'atenció mèdica rebuda pel jove igualadí els tres dies que va visitar Urgències. El primer dia, el 16 d'agost, és l'únic en què descarta mala praxis, ja que l'exploració clínica del jove, que presentava dolors abdominals, no va mostrar cap patologia anòmala. «Es pot considerar mèdicament acceptable que s'enviés el senyor Pérez Escalante al seu domicili, amb indicació d'acudir de nou a l'hospital en cas de persistència simptomàtica», accepta la família.
L'endemà, el jove va tornar a Urgències per un empitjorament del seu estat i, aquell dia, sí que es van produir nombroses negligències, segons la querella. Les anàlisis, segons la denúncia, van evidenciar una incipient disfunció orgànica (cosa que indicava un procés sèptic) i una alteració de la coagulació. Davant d'això, diu la família, «resultava obligat l'ingrés i estudi de la cavitat abdominal, ja que era altament probable un procés infecciós intraabdominal. L'exploració indicada era la pràctica d'un TAC abdominal, cosa que hauria diagnosticat l'apendicitis aguda».
No obstant això, el jove va ser donat d'alta de forma «indeguda», cosa que va ocasionar «un empitjorament del procés sèptic» i que es desencadenés la peritonitis. A més, assenyala la denúncia, li van donar l'alta a les 21.45 hores, malgrat que se li havia pautat inicialment una segona analítica a les 22 hores, que no se li va arribar a fer. La Generalitat, en el seu informe, va apuntar a una «falta de comunicació» entre els metges que canviaven de torn com la causa que no es fes aquesta segona anàlisi.
El tercer dia que Pérez va anar a l'hospital, ja amb dolors molt forts, va ser enviat directament a cirurgia. Segons la família, però, «el lapsus temporal que transcorre entre l'entrada del pacient (a les 14.24 hores), l'obtenció de la mostra sanguínia (15.42) i la realització del TAC (17.24) és completament excessiu davant d'una clínica altament suggestiva de peritonitis amb criteris de sepsis i coagulopatia». A més, «no es va sol·licitar transfusió de plasma fins a les 19.32, un retard rellevant perquè era evident i progressiu el deteriorament del pacient».
Sis hores fins a entrar a quiròfan
L'entrada al quiròfan no es va fer fins a les 20.30 i, malgrat que el TAC havia constatat una quantitat molt abundant de contingut líquid intestinal a l'estómac, durant el preoperatori «no es va prendre cap mesura per reduir el contingut gàstric, disminuir el PH del líquid i reduir així el risc de broncoaspiració». Segons afegeix la denúncia, la valoració anestèsica de Pérez Escalante com a pacient de risc mínim «és incongruent amb la situació clínica que presentava». Com a conseqüència, durant la inducció anestèsica «es va produir la broncoaspiració, per l'ascens del contingut ubicat a l'esòfag», afirma la querella.
Durant l'operació, es va posar de manifest l'existència d'una peritonitis aguda causada per apendicitis perforada, tot figurant l'aspiració de dos litres de pus. La mala resposta del pacient a l'operació «va ser causada a la severitat de la broncoaspiració, ja que no es va poder aconseguir una correcta oxigenació», conclou la denúncia. Això li va provocar la mort cerebral i la posterior defunció.
Els querellats són dues doctores d'Urgències, dos cirurgians, un anestesista i dos metges residents (un de cirurgia general i un altre d'anestèsia). La denúncia també demana que s'ordeni la Generalitat que entregui al jutjat el seu expedient sancionador.
